Nou pas endavant del govern espanyol en la implantació de la seva agenda de memòria democràtica. El Ministeri de Cultura iniciarà els tràmits per eliminar altres quatre fundacions que estan vinculades amb la dictadura franquista. Així ho ha anunciat aquest dimarts el ministre Ernest Urtasun durant la seva compareixença davant la Comissió de Cultura del Congrés: “Un govern democràtic ha d'exigir, sempre i en tot moment, veritat, reparació i justícia, i així ho hem fet i ho farem, de la mà de la llei”. A més de la ja extingida Fundación Nacional Francisco Franco el passat 31 d'octubre i d'acord amb la llei de fundacions i a la llei de memòria democràtica, ara si sumen quatre fundacions més a les quals ja se les ha obert un procediment. Aquestes són la Fundación José Antonio Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar, la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer i la Fundació Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano.
“Un govern democràtic, digne d'aquest nom, no pot permetre que l'oblit de tot el que ha passat en aquest país s'infiltri en la nostra memòria col·lectiva i la desintegri”, ha apuntat Urtasun davant la Comissió en la setmana que es compleixen 50 anys de la mort del dictador. El procés per il·legalitzar aquesta fundació va arrencar el juny del 2024, quan Cultura va obrir un període d'actuacions prèvies per obtenir informació i elements de judici destinats a motivar l'inici del procediment. Ho va fer el departament d'Urtasun, ja que en depèn el Protectorat de Fundacions, organisme a què correspon instar judicialment l'extinció.
Fundación José Antonio Primo de Rivera
La fundació dedicada a José Antonio Primo de Rivera preserva la memòria del fundador de Falange Española, moviment feixista creat el 1933 i base ideològica del franquisme. Fill del dictador Miguel Primo de Rivera, José Antonio va defensar un estat autoritari i antidemocràtic i va ser convertit en màrtir pel règim després del seu afusellament el 1936. La fundació manté i difon el seu llegat des d’una perspectiva habitualment laudatòria, fet que entra en conflicte amb la llei de memòria democràtica, que prohibeix l’exaltació de dirigents de la dictadura.
Fundación Blas Piñar
Blas Piñar va ser una de les principals figures de la ultradreta franquista i un ferm defensor del règim fins i tot després de la seva fi. Fundador del partit Fuerza Nueva, es va oposar frontalment a la democràcia i a la Constitució del 1978. La fundació que porta el seu nom treballa per preservar i divulgar el seu pensament polític i religiós, basat en el nacionalcatolicisme i la defensa del franquisme. Per això, l’Estat considera que la seva existència contribueix a mantenir viva la nostàlgia del règim i vulnera els principis de la memòria democràtica.
Fundación Privada Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, va ser un dels polítics més influents del primer franquisme, ministre d'Afers Exteriors i Cooperació i responsable de polítiques repressives i d’aliança amb les potències feixistes. La fundació en el seu nom conserva documentació i promou activitats relacionades amb la seva figura. Tot i que es presenta com una entitat cultural, el fet d’homenatjar un dirigent fonamental de la dictadura col·lideix amb la normativa que impedeix exaltar persones vinculades al règim franquista.
Fundació Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano
La fundació vinculada a Queipo de Llano porta el nom d’un dels generals més cruels de la repressió franquista, responsable de massacres i afusellaments massius a Andalusia i famós pels seus discursos radiofònics incitant a la violència. Malgrat que la fundació es defineix com una entitat d’ajuda a la infància, la seva vinculació simbòlica amb el general i el seu origen en plena dictadura la situen fora dels límits que estableix la llei de memòria democràtica, que prohibeix mantenir institucions que honorin responsables directes de la repressió. Està enterrat a la basílica de la Macarena de Sevilla, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat.