El PEN Català i el CIEMEN volen impulsar una revisió de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) amb l’objectiu de reforçar la defensa dels drets lingüístics a escala global, coincidint amb el seu 30è aniversari. Amb el suport d’una desena d’entitats, han posat en marxa un projecte per elaborar una proposta d’actualització que culminarà el 2028 amb la seva presentació davant l’Organització de les Nacions Unides. El president del Ciemen, David Minoves, ha subratllat que els drets lingüístics no són garantits per si sols i ha reclamat més protecció de la diversitat lingüística, especialment en àmbits com el digital i l’educatiu, així com davant situacions d’assimilació forçada.
En declaracions d’aquest dimarts, Minoves ha alertat que més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer durant aquest segle, una situació agreujada per la globalització i el predomini d’algunes llengües a les xarxes socials. També ha reconegut que la situació del català ha empitjorat, tot i que ha remarcat que aquest fenomen afecta moltes altres llengües. Davant d’aquest escenari, ha defensat la necessitat de revisar la DUDL per protegir millor la diversitat lingüística.
Pel que fa a l’eficàcia de la declaració, que no és vinculant, Vicenta Tasa, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, ha defensat la importància de continuar reclamant a les Nacions Unides mecanismes que garanteixin els drets lingüístics com a drets humans. Aquest any es commemora el 30è aniversari de la DUDL, proclamada a Barcelona el 6 de juny de 1996 durant el Congrés Mundial de Drets Lingüístics, sota el paraigua de la UNESCO. Tot i no tenir caràcter legal vinculant, les entitats impulsores consideren que ha estat clau com a marc de referència global en la defensa dels drets lingüístics.
Reclamen una actualització
El projecte d’actualització pretén incorporar els nous reptes que afecten aquests drets en el context actual, com ara els entorns digitals i educatius, l’impacte de la intel·ligència artificial, la globalització o les dificultats derivades de migracions, conflictes armats i desplaçaments forçats. També posa un èmfasi especial en la protecció davant processos d’assimilació. El procés s’iniciarà amb un acte de presentació i inclourà una fase participativa, entre el 15 d’abril i el 31 de setembre, en què diverses institucions i col·lectius podran fer aportacions. A partir de l’octubre, un comitè d’experts elaborarà una primera versió del text, que serà revisada i harmonitzada per altres grups especialitzats fins a obtenir-ne la versió definitiva.
El novembre de 2027, Barcelona acollirà la presentació pública del document final, que serà signat simbòlicament per les entitats participants. Finalment, el 2028 es preveu presentar oficialment l’actualització davant els organismes de drets humans de l’ONU i la UNESCO, coincidint amb el 80è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. El projecte està liderat pel PEN Català i el CIEMEN, amb la col·laboració de diverses organitzacions, i es planteja com un procés obert, participatiu i d’abast internacional.