El jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat aquest dimecres arxivar la causa contra Begoña Gómez i ha decidit unificar en un únic jurat popular la seva investigació per cinc delictes: tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda, intrusisme i malversació de fons públics. De fet, el magistrat ha impulsat el cas tirant més llenya al foc i ha decidit investigar un nou alt càrrec de la Moncloa. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés aquest diari, imputa un delicte de malversació de fons públics a la secretària general de la Presidència del govern espanyol, Judith Alexandra González Pedraz. L’ha citat a declarar el dimecres 12 de novembre a dos quarts de deu del matí.
En aquesta interlocutòria, Peinado acata la decisió de l'Audiència de Madrid, que va ordenar-li que enviés Gómez a judici, però de forma unificada en un únic tribunal popular, no pas en dos judicis amb jurat, com havia acordat prèviament. Ara bé, rebutja el posicionament que van sol·licitar les defenses i la Fiscalia, que demanaven el sobreseïment del cas.
Peinado també manté viva la investigació a Cristina Álvarez Rodríguez —l'assessora de Gómez a la Moncloa que va ajudar-la en qüestions relacionades amb la seva vida privada i no només en les seves tasques d'esposa del president del govern espanyol— pels delictes de tràfic d'influències, apropiació indeguda i malversació de fons públics. També manté viva la investigació al delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Francisco Martín Aguirre, pel delicte de malversació; i a l'empresari Juan Carlos Barrabés per tràfic d'influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda.
Peinado s'inspira en la sentència del Procés
El magistrat també recull en aquesta interlocutòria la sentència amb la qual el jutge Manuel Marchena va engarjolar els presos polítics del Procés. Peinado s'inspira en el Tribunal Suprem, que "ens ensenya que la deslleialtat en l'administració de fons públics és l'eix en el qual pivota el delicte de malversació". És a dir, és segons ell constitutiu de delicte "destinar fons públics per al pagament d'una persona a la qual se li assignen funcions públiques, però que, a banda d'exercir aquestes funcions públiques, exerceix en la seva jornada laboral unes altres de caràcter clarament privat", en referència als cops de mà d'Álvarez a Gómez.
Marchena apuntava en aquella sentència que el delicte de malversació no suposa només embutxacar-se diners de l'erari públic, sinó també gastar-los per a causes il·legítimes i il·legals com, segons ell, era la celebració del referèndum d'autodeterminació de l'1-O del 2017.