Juan Carlos Peinado es jubila aquest diumenge, en el seu 72è aniversari. El titular del Jutjat de Primera Instrucció núm. 41 de Madrid va penjar la toga divendres —el seu últim dia laborable— havent aconseguit el seu objectiu: enviar a judici Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, després d'una polèmica instrucció, amb divergències amb la Fiscalia i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. El govern espanyol l'acusa de lawfare, de perseguir-la amb l'únic objectiu de castigar Pedro Sánchez per ser president de l'executiu. De fet, a causa d'aquesta instrucció, el socialista va publicar aquella famosa carta en la qual amenaçava en dimitir i assegurava que durant cinc dies meditaria si abandonava el càrrec.
El cas va arrencar l'abril del 2024, quan Manos Limpias va presentar una querella contra Begoña Gómez per presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis. El document no incloïa proves, sinó titulars de mitjans digitals. L'acusació se centrava en la relació de Gómez amb els empresaris Javier Hidalgo, de Globalia i Air Europa, i Juan Carlos Barrabés, d'Innova Next. Pocs dies després, Peinado admetia a tràmit la querella i obria diligències, motiu pel qual Sánchez publicava la seva famosa carta. El juliol de 2024, el jutge va citar Gómez a declarar com a investigada per primera vegada, en plena campanya de les eleccions europees, i al cap de pocs mesos admetia noves imputacions per una presumpta apropiació indeguda relacionada amb un programari gratuït de la Universitat Complutense de Madrid.
Un any després, l'agost del 2025, Peinado imputa formalment Gómez i la seva assessora, Cristina Álvarez, per també un presumpte delicte de malversació relacionat amb la contractació d'aquesta última. Durant tota la instrucció, la Fiscalia ha mantingut la innocència de Gómez i ha demanat en diverses ocasions l'arxivament de la causa, en considerar que no hi ha delicte en cap dels tipus penals que Peinado li imputa. En la mateixa línia, l'UCO ha presentat successius informes que no han trobat indicis clars de delicte: ni en el rescat d'Air Europa, ni en els contractes públics adjudicats a Barrabés, ni en la qüestió dels ingressos de Gómez. Malgrat aquestes conclusions, Peinado va tancar la instrucció el passat mes d'abril i va proposar jutjar Gómez davant un jurat popular per quatre delictes. L'Audiència Provincial de Madrid ha avalat el judici amb jurat, però ha descartat dues de les acusacions.
Jutge des dels anys noranta i amb una filla regidora del PP
Peinado va accedir a la carrera judicial el 1994, als 40 anys, després d'haver exercit com a secretari d'ajuntament, i des de llavors és titular del Jutjat de Primera Instrucció núm. 41 de Madrid, a la Plaza de Castilla. El 2019 va optar, sense èxit, a una plaça de reforç al Jutjat Central d'Instrucció núm. 6 de l'Audiència Nacional. La seva filla Patricia és regidora de l'Ajuntament de Pozuelo de Alarcón pel PP, un element més que s'ha utilitzat per nodrir els arguments que el magistrat ha perseguit judicialment l'esposa de Sánchez per motius polítics.
Una altra de les polèmiques que han envoltat el jutge instructor és el xalet que té a La Adrada, a Àvila, amb un conflicte urbanístic: la propietat figura com a magatzem al cadastre tot i tenir dues plantes i piscina, i els veïns hi han fet pintades denunciant-lo com un xalet il·legal.
La polèmica causa oberta contra els CDR
No és la primera vegada que Peinado protagonitza una instrucció polèmica. El 2019 va imputar temporalment una dotzena de periodistes de vuit mitjans per publicar informacions sobre els Comitès de Defensa de la República (CDR), mentre hi havia secret de sumari. La causa, que havia instruït inicialment el jutge Manuel García-Castellón a l'Audiència Nacional, va acabar sense recorregut: Peinado va arxivar el cas dels periodistes.
El govern espanyol emmarca la investigació de Begoña Gómez en un cas de lawfare
El govern espanyol emmarca el cas en una estratègia de lawfare. Pedro Sánchez ha denunciat reiteradament que els processos contra Begoña Gómez i contra el seu germà són una persecució judicial amb motivació política. David Sánchez va ser condemnat el juny de 2026 per l'Audiència de Badajoz a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació, tot i ser absolt de tràfic d'influències.
La seva gestió de la instrucció també li ha valgut una queixa disciplinària: el ministre Félix Bolaños va denunciar davant el Consell General del Poder Judicial les seves expressions sobre els escortes de Gómez, en assenyalar que la policia espanyola podria ajudar-la a fugir. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va arxivar la queixa fa uns dies, tot i considerar l'expressió de Peinado poc delicada.
El judici a Begoña Gómez: i ara què?
Amb la instrucció tancada, Begoña Gómez serà jutjada per un jurat popular de nou membres. Després de la correcció de l'Audiència Provincial, els delictes es limiten a tràfic d'influències i malversació de cabals públics; la seva assessora, Cristina Álvarez, respon només per malversació. Hazte Oír, que encapçala les acusacions populars, demana tretze anys de presó per a Gómez i sis per a Álvarez. La Fiscalia, per la seva banda, no aprecia cap delicte i ha avançat que presentarà conclusions absolutòries.