Dit això, es podria acabar aquest comentari sobre les portades del diaris impresos de Madrid d’aquest dimarts. Però val la pena comentar almenys la capacitat taumatúrgica, miraculosa, sobrenatural, de tota la multicolor premsa de la dreta (El Mundo, ABC, La Razón) per pronosticar i jutjar les intencions i la consciència del president del govern espanyol, que vol fer una reforma exprés de la Constitució per a limitar els aforaments de diputats i senadors a actuacions fora de la seva activitat política, cosa que no afectaria a càrrecs públics en l’exercici de les seves funcions, com tampoc als jutges ni als membres de la Casa Reial. Una reformeta, vaja.
Doncs bé, segons El Mundo, ho vol fer per amagar el fiasco de la seva tesi doctoral. Per a l’ABC, en canvi, es tracta d’una fugida endavant i detalla una llista de calamitats causades pel líder socialista (entre les quals la tesi, esclar que sí). La Razón, en canvi, atribueix la pulsió reformadora de Sánchez a l’afany d’imputar al nou president del PP, Pablo Casado, encausat pel seu màster a la universitat Rey Juan Carlos.
Les dèries habituals
El cas és que a l’hora de tancar aquestes portades, ningú no sabia encara en què consistirà exactament la reforma de la cosa. És a dir, que aquests titulars que suara s’han resumit no es basen en cap fet específic, concret, determinat. Com és obvi que aquestes portades no les han fetes els de l’horòscop, no seria estrany que s’hagin editat decidint primer quin seria el pitjor motiu –el més roí i miserable– de Sánchez per a proposar aquesta reformeta i després procurar que encaixi en un titular. A la vista dels resultats, és fàcil imaginar-s’ho com una subhasta, on els presents en la reunió de portada van fent propostes aviam qui la diu més grossa.
La idea que subjau a totes aquestes portades és que Pedro Sánchez és un perill. Impossible que proposi aquesta reforma perquè –per dir un motiu qualsevol– ho duia al programa electoral.
Pel que fa a la resta dels temes de portada, cada diari s’agafa als que ha anat fabricant en dies anteriors.
L’ABC insisteix amb el plagi –no demostrat– de la tesi doctoral de Sánchez. Com que no han pogut o sabut trobar proves per sostenir l’acusació, han posat en marxa el seu batalló d’opinadors: José María Carrascal (“Tesis sin tesis”), Gabriel Albiac (“De plagio y de plagios”), Isabel San Sebastián (“¡Váyase, señor Sánchez!”), etcètera.
El Mundo, des d’aquest dilluns, té una nova joguina: un informe de l’Alta Inspecció del Ministeri d’Educació sobre els llibres de text que conclou –no es podia saber– que a les escoles de Catalunya s’adoctrina. En realitat, l’informe és una revisió d’alguns manuals escolars. “A la vista de la manca de rigor dels textos, el govern [espanyol] no pot assumir els seus continguts ni els farà públics, com tampoc els va assumir ni fer públics el Ministeri anterior [del PP], que els va encarregar”, conclou la resposta del Ministeri, que pot llegir al mateix diari si vol saber el detall de la “manca de rigor” de l’informe.
El tema de La Razón és que es torni a aplicar el 155 a Catalunya, com diu al seu editorial. Seria en plan Minority Report castís: “como herramienta constitucional para frenar procesos de abierta ilegalidad antes de cometerse, a sabiendas de que la Generalitat persiste en el delito”. Això inclouria intervenir l’escola, els Mossos i TV3, a més de nomenar “un Govern en funcions d’àmplia representació” –és la idea que tenia el colpista general Armada pel 23-F del 1981: hi ha tradicions que no canvien.
La Razón també s’apunta a totes les altres causes, sempre que siguin contra Sánchez. Per exemple, pel que fa al coi de tesi, destaca un parell de brigades xusqueros a la trinxera: Alfonso Ussía (“El plagión”) i Eduardo Inda (“Lo que nos jugamos en el tesisgate”), que vénen a dir, amb més o menys desgràcia, el que ja t’imagines.
El País segueix amb el seu nou vell estil de titulars que expliquen coses que passen. Bé. A l’editorial demana a Sánchez que s’agafi amb una mica de pausa això d’eliminar els aforaments. El diari és raonablement escèptic –Sánchez necessita els vots del PP per reformar la Constitució (un fet!)– i diu fins i tot que “la decisió que pugui prendre la Cambra, si es que en pren alguna…”, per concloure que “res podria objectar-se al fet que el president Sánchez vulgui desemmascarar les argúcies polítiques que els seus adversaris han seguit contra ell, recorrent més als climes d'opinió que a informacions contrastades. Sí [podria objectar-se-li], que es valgui de la Constitució per a això”.
L’editorial és tot un contrast amb la tribuna que dilluns publicava el seu exdirector-fundador, Juan Luis Cebrián, on demana eleccions a la penúltima frase. “Els partits polítics que van il·luminar el sistema constitucional vigent, avui amenaçat, […] els aniria millor adonar-se dels danys col·laterals de la seva gestió i tractar d’esmenar-los acudint com més aviat millor al veredicte de les urnes”.
On tots van d’acord és amb el cas del raper Valtònyc. Espès silenci. No ha tornat un tribunal belga a rebregar la justícia espanyola en denegar la seva extradició? Sí, però meh, no va en portada (fora d’El Mundo i El País, que hi dediquen un retallet) i s’ha de buscar el tema molt al fons de les webs. Com passava en altres temps, ho has d’anar a cercar a la premsa estrangera –catalana inclosa en aquest cas.