El govern espanyol ha parat el primer cop en la batalla per l'oficialitat del català a la UE. No se n'ha sortit, però el tema segueix viu. Conscients que el PSOE s'hi juga la Moncloa, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha desplegat una entusiasta defensa de l'oficialitat de la llengua davant del Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts. Hi ha insistit fins i tot després de constatar que alguns dels representants dels 27 estats de la Unió havien reiterat els seus recels a les portes de la reunió. Tan a fons s'hi ha posat el ministre, que fins i tot ha renunciat a aconseguir al mateix temps el desplegament de l'oficialitat per al gallec i l'euskera. Ha dit que algunes veus dins de la reunió havien advertit que sumar tres noves llengües d'una tirada era excessiu, i ha plantejat una proposta gradual que permeti, en primer lloc, l'ús del català entre les llengües oficials de la Unió. Amb això, Albares ha superat el primer round i ha pogut afirmar que havia complert el compromís que havia adquirit amb Junts. Però encara l'esperen dues cites més del Consell d'Afers Generals abans d'un suposat debat d'investidura de Sánchez. El ministre té programades noves reunions el 24 d'octubre i el 15 de novembre. A més, ara amb els partits bascos i gallecs rebotats.
L'oficialitat del català a Europa —i al Congrés— va ser l'exigència de Junts per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa. L'incompliment d'aquest compromís podria deixar les negociacions per a la investidura en una situació complicada. "Això no és suficient i l'Estat espanyol ho sap", ha advertit Carles Puigdemont a través d'una piulada, on ha subratllat que, tot i que mai no s'havia avançat tant, "queda feina per fer". El líder de Junts ha advertit que el camí iniciat ha de ser irreversible "i sense haver d'esperar massa".
Tanmateix, fonts diplomàtiques asseguren que Espanya no se la vol tornar a jugar portant de nou la proposta sobre l'oficialitat de la llengua al Consell d'Afers Generals sense tenir-ne garantida l'aprovació. A més, subratllen les dificultats amb què toparà per lligar el suport de països com Suècia i Finlàndia, amb governs conservadors i amb presència d'extrema dreta, fins que la investidura de Sánchez no hagi esvaït del tot les possibilitats d'un govern del PP també a Espanya. Això no obstant, Junts ha deixat clar la desconfiança cap a Sánchez i exigeix que els compromisos es compleixin per avançat, abans de comprometre's a fer costat a una investidura.
Malestar de bascos i gallecs
En qualsevol cas, la formació de Carles Puigdemont ha valorat la defensa que ha fet Albares del català; que el procés per a l'oficialitat s'ha posat en marxa; i, especialment, el fet que s'hagi apostat per una proposta gradual que obrirà la porta de la UE, en primer lloc, al català, fet que agilitzarà el procediment, segons Albares. El ministre ha argumentat que el català és la llengua que ho ha reclamat amb més insistència i la que té un nombre més gran de parlants, que la situa entre les quinze més importants d'Europa. A més a més, el català és oficial a Andorra, un país europeu que, tot i no formar part de la UE, hi està negociant un tractat d'associació.
Això ha provocat, però, l'obertura d'un nou front per al PSOE, amb els retrets de Bildu, PNB i BNG, tres formacions imprescindibles també per a la investidura de Sánchez. El secretari d'Estat, Pascual Navarro, ha evitat aprofundir en aquest tema a la roda de premsa que ha ofert en acabar la reunió, per tal de no encendre més els ànims. Tampoc no ha volgut concretar quins eren els països que —segons havia dit el ministre— havien expressat recels al fet que fossin tres les llengües que reclamessin l'oficialitat. De fet, un dels ministres presents a la reunió ha posat en qüestió als passadissos del Consell que ningú s'hagués posicionat en relació amb aquest punt. Ha assegurat que no ho recordava i ha insistit que els principals obstacles a l'oficialitat de les tres llengües són econòmics i el precedent que s'obriria amb aquesta decisió.
Dubtes legals esvaïts
A banda d'aquesta qüestió, des de Catalunya es destaca que el govern espanyol ha desactivat les reticències legals que van argumentar els serveis jurídics europeus quan Espanya va plantejar l'oficialitat el 2005. Aquest dimarts, el ministre ha replicat a aquell informe amb l'article 25.2 del Tractat, que avala les traduccions en llengües considerades oficials als respectius territoris. Pel que fa a les reticències provocades pel cost que pot comportar aquesta proposta, Espanya ha garantit que n'assumirà les despeses, igual com ha fet des del 2005.
Amb tot, des del Govern de la Generalitat s'ha criticat la decisió d'ajornar la votació de l'oficialitat. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha retret que l'executiu espanyol tenia "el deure i tot a l'abast perquè el Consell de la Unió Europea posés fi a l'anomalia democràtica que suposa que el català encara no sigui llengua oficial a les institucions europees". "Han fet la feina malament, tard i a contrarellotge", ha retret. Per la seva banda, la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ha advertit que seguiran aquest tema amb "màxima ambició i màxima exigència".