Roma ha viscut un cap de setmana de caos i batalles campals amb la policia, grups d'antivacunes i militants feixistes com a protagonistes. Tot va començar amb la convocatòria de protestes a diferents ciutats italianes contra les mesures de l'executiu per gestionar la crisi sanitària, en especial contra la implementació del passaport covid.
Nombrosos militants del moviment feixista Força Nova van sumar-se a les manifestacions organitzades pels grups antivacunes per aquest dissabte passat, que a Roma van aconseguir ajuntar al voltant d'uns deu mil manifestants. Tots aquests aldarulls han portat a fer un front comú, de la gran majoria de partits italians, per demanar la prohibició dels partits feixistes al país. Una de les pitjors conseqüències de la manifestació violenta de dissabte se la va endur el sindicat més gran del país, el CGIL, que va patir un assalt a la seva seu.
Després d'un cap de setmana d'aldarulls, el Partit Demòcrata italià (PD), la formació progressista més gran del país, ha presentat al Parlament una moció per demanar la il·legalització dels moviments feixistes. La moció, que s'ha portat al Senat i a la Cambra dels Diputats, insta al govern de Mario Draghi a "seguir el dictamen constitucional que prohibeix la reorganització del ja dissolt Partit Feixista" adoptant les mesures que siguin necessàries. En concret es demana il·legalitzar el moviment Força Nova.
Els aldarulls de dissabte al centre de Roma / EFE
Els firmants de la moció, Simona Malpezzi i Debora Serrachiani, portaveus del Partit Demòcrata, han demanat la firma de "totes les forces polítiques autènticament democràtiques" per tal que la moció s'aprovi com abans millor.
La iniciativa ja té el suport confirmat del Moviment Cinc Estrelles, el líder del qual, Giuseppe Conte, va demanar "una acció judicial ràpida", i Silvio Berlusconi va trucar al secretari general de la CGIL, Maurizio Landini, per donar-li suport. Per la seva banda, diversos ministres del govern també s'han mostrat favorables a la proposta.
Ferits i detencions
Les protestes de dissabte van acabar amb fortes topades amb els antidisturbis al centre de Roma, amb agents ferits i una dotzena de detinguts, entre ells els líders de Força Nova, Roberto Fiore i Giuliano Castellino.
La moció justifica la dissolució dels moviments feixistes ja que van en contra d'una de les disposicions finals de la constitució italiana de 1948, que prohibeix la reorganització "sota qualsevol concepte" del Partit Feixista de Benito Mussolini.
A més, lleis posterior com la 645 de 1952 exclouen de la vida pública "totes aquelles associacions, moviments o qualsevol grup no inferior a cinc persones que persegueixi finalitats antidemocràtiques pròpies del Partit Feixista exaltant, amenaçant o fent servir la violència com a mètode de lluita política".
Els precedents
Aquesta norma ja va permetre al passat la il·legalització d'altres partits, com Ordine Nuovo el 1973, Avanguardia Nazionale el 1976 i Fronte Nazionale el 2000. A més, el Tribunal Suprem italià, en una sentència del gener de 2010, va establir que "tot i la fi del règim feixistes sobreviuen associacions i organitzacions polítiques que, com Força Nova, s'inspiren en aquesta ideologia".
Foto principal: Una bandera italiana en un carrer de Roma / Unsplash - Jametlene Reskp