El jurista Josep Costa, exvicepresident del Parlament, ha assegurat que la part més positiva de l’escàndol de Pegasus és confirmar que abans de l’1-O l’Estat ja el feia servir i malgrat tot no van ser capaços de trobar cap urna per intentar impedir les eleccions. Per a Costa, aquest fet és una autèntica satisfacció saber que "quan anam de cara a barraca tampoc no tenen prou espies per aturar-nos". En una piulada al seu compte de Twitter, Costa ha fet referència a la polèmica de la setmana, les declaracions de Margarita Robles al Congrés dels Diputats, assegurant "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució? Què ha de fer quan es declara la independència o anima desordres públics? Què ha de fer quan té contactes amb qui ha envaït Ucraïna?". 

Captura tuit Josep Costa CatalanGate
Piulada del jurista Josep Costa. 

Costa aquesta setmana també ha manifestat que el president espanyol, Pedro Sánchez, no va escollir Margarita Robles com a ministra de Defensa, sinó que ho va fer el rei Felip VI. Al seu entendre, és una pràctica habitual a Espanya i per això creu un error centrar les peticions de dimissió en la ministra. "Demanar la dimissió de la ministra de Defensa no té gaire sentit. A Espanya qui tria el ministre de la guerra (i que ens fa la guerra bruta) és la monarquia, que controla el negoci de les armes i les clavegueres. Qui ha de dimitir és el rei. El que cal és la República catalana", ha assenyalat. 

Imprescindible la negociació

El president del Govern, Pere Aragonès, veu "imprescindible" que el procés de negociació aparellat a la investidura de Pedro Sánchez "pugui continuar", però reclama "unes condicions mínimes" després del CatalanGate. En una entrevista a Eldiario.es, assenyala que cal "restaurar les condicions mínimes de confiança perquè es pugui arribar a acords". "Negociar quan has estat espiat no invita a avançar en acords", admet el cap de l'executiu, que diu que mai s'aixecaran de la taula de negociació. També adverteix que "l'estabilitat parlamentària és molt difícil que pugui continuar si no s'assumeixen responsabilitats", i que cal "una investigació real". Aragonès treballa amb els equips jurídics per portar el seu espionatge a la justícia.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, s'ha preguntat si l'independentisme "vol fer servir" el 'Catalangate' com "un instrument de pressió per al govern espanyol o per provocar una dimissió o un cessament". "Algú té ganes de desestabilitzar l'executiu?", s'ha qüestionat. El dirigent socialista creu que si es prenen seriosament les informacions sobre l'espionatge "el que s'ha de fer és esclarir què ha passat". Illa ha defensat que la Moncloa "fa el que ha de fer": "Ha obert canals per poder esbrinar què ha passat". Un cop aclarit veurem si s'ha de demanar alguna responsabilitat", ha dit. També ha posat en valor la investigació del Defensor del Poble, les investigacions judicials que puguin obrir-se arran de les querelles anunciades pels afectats –"estan en el seu dret", ha dit- i la "investigació interna del CNI". I ha reiterat que dona "tota la credibilitat a què s'ha actuat dins de l'estat de dret". També ha afirmat que el govern de Pedro Sánchez "té fortalesa per poder arribar a finals de la legislatura" i que això és el que convé.