El 25 d’octubre del 2024, al final d’un llarg plenari municipal, la que va ser alcaldessa de Barcelona entre el 2015 i el 2023, Ada Colau, va posar fi a la seva trajectòria en la política municipal. Ho va fer amb un comiat aspre on es va reivindicar com a “anomalia del sistema” pel seu “origen humil i nul coneixement de les elits de la ciutat”. D’aleshores ençà ha quedat en l’aire una incògnita, la de qui serà el candidat o candidata de Barcelona en Comú en les eleccions municipals del 2027 i en aquest context l’opció que Colau sigui cap de llista no es pot bandejar mai del tot, encara que la mateixa interessada, en les seves darreres declaracions públiques sobre la qüestió el passat mes de març, descartava “tornar a la política institucional en cap càrrec".
Ara bé, sigui quin sigui el nom de la candidata o candidat, el que no es pugui fer com a cap de llista electoral es pot fer des de la cuina del partit i des dels seus fogons ideològics, sense defugir que el full de ruta actual és el de rearmar-se i recuperar presència amb un objectiu clau, recuperar l’alcaldia de Barcelona per als comuns, aconseguida el 2015 amb l’única victòria electoral d’Ada Colau i reeditada el 2019 gràcies als vots del PSC i Manuel Valls. És en aquest marc que pren importància la nova etapa política de Colau com a presidenta de la Fundació Sentit Comú, és a dir, el think tank dels comuns.
Ja el novembre passat es va donar a conèixer que Colau accediria a la presidència de la fundació, aleshores presidida per Sara Moreno amb Joan Subirats com a president honorífic, inaugurant el que ja es preveia com un període de transitorietat que es va donar per acabat a inicis d’abril, amb l’elecció d’una nova direcció i un nou patronat, on Colau emergeix com la líder de l’aparell ideològic dels comuns, i envoltada d’un equip de fidels amb els que l’exalcaldessa s’afanya a greixar la maquinària per tornar a fer entrar BComú a la Casa Gran per la porta gran.
Val a dir que tant Barcelona en Comú com el referent nacional, Comuns, passen per un període de refundació, necessari davant uns resultats electorals poc positius. Colau va perdre suports a les municipals del 2023, esdevenint tercera força i amb un regidor menys que el 2019, i a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2024, Comuns-Sumar va restar dos escons respecte del 2021, un panorama que va comportar, a finals del 2024, el relleu de Colau i Albiach dels òrgans directius de l'Assemblea Nacional dels Comuns, substituïdes en la direcció orgànica per Candela López i Gemma Tarafa.
Colau s’envolta de fidels
Ara, amb Colau com a presidenta única de la Fundació Sentit Comú, l’exalcaldessa té via lliure per desenvolupar un argumentari ideològic basat en quatre eixos: democràcia i lluita contra l’extrema dreta; intel·ligència artificial i dret a la informació; feminismes, i municipalisme. Dels quatre punts, el quart és el més immediat a resoldre, si més no, pel que fa a l’agenda electoral. En aquest context, Colau s’ha envoltat de perfils fidels, començant per Lucía Morale, estreta col·laboradora de l’exalcaldessa, que ara és la nova directora de la Fundació Sentit Comú. Del mateix patronat destaquen noms com Álvaro Porro, David Pequeño i Júlia Trias, tots tres amb càrrecs municipals durant els mandats de Colau, així com el manteniment de la ja mencionada Moreno i de l’històric Ricard Gomà, considerat l’artífex a l’ombra de la confluència d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) amb els moviments socials sorgits del 15-M que van portar a la creació de Barcelona en Comú.
Així mateix, Barcelona en Comú es prepara per a celebrar els dies 5 i 6 de juliol el seu primer congrés, que precisament porta com a lema, Repensem Barcelona, amb l’objectiu d’engegar un “procés de reflexió política per actualitzar el nostre full de ruta i afrontar els reptes de futur amb una mirada renovada”, en el qual, segons assenyalen fonts de la formació, no es preveu abordar la qüestió del futur cap de llista per al 2027, però que serà, en tot cas, una trobada clau per a rellançar una BComú que, pel que fa al seu grup municipal, liderat ara per Janet Sanz -una altra eventual candidata- arriba a l’equador del mandat amb una posició incòmode amb l’alcalde Collboni, sense materialitzar la seva entrada al govern i amb continus estira-i-arronsa pel que des dels comuns s’ha definit repetidament com a “deriva elitista” dels socialistes.
Quin paper li espera a Colau en aquest escenari? De moment, l’exalcaldessa no renuncia a la seva tasca com a activista però, almenys formalment, renuncia a encapçalar la candidatura dels comuns a Barcelona d’aquí a dos anys. Amb tot, la seva posició com a presidenta del think tank de BComú l’erigeix en l’estratega d’una etapa de refundació dels comuns en un escenari de retrocés. Colau va quedar primera el 2015, segona el 2019 i tercera el 2023. El repte del 2027 és, doncs, més complicat que mai.