L'accés a l'habitatge és un dels grans maldecaps de la societat catalana, amb preus desorbitats, per exemple, per poder lloguer un pis. Així ho recullen totes les enquestes i bona part de l'acció i els anuncis del Govern de la Generalitat van en aquest sentit, tot i que no sempre compten amb l'aval del Parlament, que els reclama més fets i menys paraules, com en el cas de la promesa de 210.000 habitatges nous. Amb tot, aquesta problemàtica té altres vessants, com la de les ocupacions, sobre la qual Junts per Catalunya ha volgut posar l'ull. En aquest sentit, la cambra catalana ha tramitat, sense cap esmena en contra, la seva proposició de llei que permetria a les comunitats de propietaris iniciar procediments judicials contra habitatges ocupats quan "alterin la convivència, l'ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". La iniciativa habilitaria la sol·licitud de mesures cautelars, inclòs el desnonament.
Avís al PSC i el PSOE
Com plantegen els juntaires que això sigui factible? Doncs a través de la modificació del llibre cinquè del Codi Civil i la llei de l'habitatge de 2023. El text registrat, en consonància amb la proposta feta pel Col·legi d'Advocats de Barcelona, és similar a la que van presentar la passada legislatura, que en el punt de les comunitats de veïns va ser tombat per una majoria de la cambra el febrer de 2023. L'encarregada de defensar la proposta de llei ha estat la diputada i secretaria primera de la Mesa del Parlament, Gloria Freixa, que ha lamentat que Catalunya encapçala el rànquing d'ocupacions a Espanya i gairebé a Europa i ha reclamat deixar de plantejar aquest debat com una lluita de "rics contra pobres". "Quan els veïns pateixen una okupació, resulta que no hi ha cap resposta per part de cap administració. Els diuen que poden ser mesos i anys, mentre pateix la comunitat de veïns, els ciutadans que compleixen amb les seves obligacions i que mereixen una pau social". En aquest sentit, Freixa ha volgut recordar al PSC i al PSOE que tenen sobre la taula, a Madrid, la llei contra les ocupacions sobre la taula i "no la volen tramitar".
De la mateixa manera que els ajuntaments poden iniciar procediments judicials contra ocupacions, la proposició de llei de Junts planteja que s'"habiliti" les comunitats de propietaris a actuar en aquests casos en substitució d'aquest "i en les mateixes condicions". Ho podrien fer quan no ho faci el propietari i tinguin lloc "activitats o actes contraris a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l'immoble", així com activitats prohibides expressament pels estatuts, la normativa urbanística o la legislació vigent. En aquest sentit, el document recull que la presidència de la comunitat, a iniciativa pròpia o a petició d'una quarta part dels propietaris, "ha de requerir fefaentment a qui els faci que deixi de fer-los". I si els requerits "persisteixen, "la junta de propietaris pot exercir contra els propietaris i els ocupants per a fer-la cessar". S'hauria de tramitar "d'acord amb les normes processals corresponents", i la demanda hauria d'anar acompanyada del requisit i el certificat de l'acord de la junta de propietaris.