El servei d'investigació del Consell de la Unió Europea (UE) ha difós aquest dimecres un informe sobre el sector de l'habitatge que evidencia que Barcelona i Madrid es troben entre les capitals europees on més costós és viure de lloguer. L'estudi determina que alerta que els ciutadans de Barcelona i Madrid destinen el 74% del sou a pagar el lloguer del seu habitatge.

Ambdues capitals només es veuen superades per Lisboa, on els llogaters destinen el 116% dels seus salaris a pagar el lloguer, i van per davant de capitals com Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%). Entre les ciutats que destinen menys de la meitat del salari al lloguer hi ha Luxemburg i Frankfurt (34%), Hèlsinki (35%), Viena (37%) o Brussel·les i Berlín (40%).

La investigació de l'autoritat europea també assenyala que, per països, el preu de l'habitatge a Espanya ha incrementat un 72% l'última dècada, per sobre de la mitjana de la UE, que es troba en un 58%. On més s'ha disparat ha estat a Hongria (+237%), Lituània (+147%), Portugal (+147%) o Bulgària (+137%). Per contra, els increments més moderats entre el 2015 i el 2025 s'han registrat a Itàlia (13,3%), Xipre (13,7%) i França (26,7%). Finlàndia és l'únic estat membre de la UE que ha viscut un descens en el preu de l'habitatge, amb una caiguda del 0,4% en els últims deu anys.

Els joves, a casa dels pares

Segons les dades de l'informe, consultades per l'agència de notícies ACN, Espanya se situa també entre els cinc països de la UE on els joves s'independitzen més tard, al cap de 30 anys de mitjana. Una xifra que només superen Croàcia, on la mitjana és de 31,3 anys; Eslovàquia, amb 30,9; Grècia, amb 30,7; i Itàlia, amb 30,1.

L'informe també fa referència a algunes de les mesures tirades endavant pels governs de la UE per intentar frenar l'augment dels preus, entre les quals la regulació dels lloguers, però alerta que poden perjudicar les zones on no s'apliquen els controls. "Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d’habitatges", indica el document.

Collboni pressiona la UE

Les dades del servei d'investigació del Consell de la UE s'han fet públiques 24 hores abans que se celebri una cimera del Consell Europeu en què, entre altres qüestions, els líders dels 27 debatran sobre la crisi d'habitatge que travessa la UE.

També aprofitant aquesta cita, l'aliança de ciutats europees agrupades en la iniciativa Majors for Housing, que està liderada per l'alcalde de Barcelona, ​​Jaume Collboni, ha enviat una carta als principals líders europeus per demanar-los solucions "urgents" en matèria d'habitatge. L'objectiu és demanar que les conclusions del Consell Europeu siguin "ambicioses i apoderin les institucions europees a adoptar polítiques d'habitatge substancials i amb les ciutats al centre".

En un comunicat d'aquest dimecres, l'Ajuntament de Barcelona ha explicat que la missiva va dirigida al president del Consell Europeu, António Costa; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; i el president de l'Eurogrup, Paschal Donohoe.

El document també destaca la necessitat d'actuar perquè "no hi ha temps per perdre" i els alcaldes han recordat que l'habitatge és la principal font de desigualtat social a Europa. Finalment, la carta reconeix que les institucions europees estan fent els passos adequats en aquest camí i celebra l'anunci de Von der Leyen en el discurs sobre l'Estat de la Unió en què va afirmar que el Pla Europeu d'Habitatge Assequible es presentarà aquest any.