El Parlament ha aprovat aquest dijous demanar al Govern que garanteixi que tots els professionals del sistema sanitari català acreditin un certificat de B2 de català un any després de començar a treballar, i un C1 al cap de dos anys. La moció, presentada per ERC, s'ha aprovat al ple de la Cambra amb el suport de PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana, i el vot en contra de PP i Vox. En aquesta línia, també ha prosperat la petició a la Generalitat perquè s'implementin "de manera immediata" les mesures per garantir l'ús, la promoció i la normalització de la llengua catalana a tot el sistema de salut, en aplicació del Pacte Nacional per la Llengua. D'altra banda, ha tirat endavant l'apartat que insta el Govern a consolidar i culminar durant aquest any les millores laborals d'aquests professionals sanitaris i han sol·licitat elaborar un nou pla integral d'urgència de Catalunya per abordar la manca de personal, recursos i infraestructures que pateixen nombrosos centres d'atenció primària (CAP).
Alt abandonament dels cursos de català per a sanitaris
La problemàtica de la llengua al sistema sanitari català és una qüestió que preocupa. Tal com va reconèixer el maig passat la consellera de Salut, Olga Pané, hi ha un elevat abandonament per part dels professionals dels cursos de formació de català. Dels 1.071 participants en l'examen del programa “Prescriu-te el català”, una iniciativa del Govern per reforçar les competències lingüístiques dels professionals sanitaris, el 21% no va superar l’examen, mentre que el 79% va obtenir un resultat apte; amb un índex d’aprovats per nivells del 84% pel que fa al certificat B1 (elemental), un 76% del B2 (intermedi) i un 75% del nivell C1. Les xifres de participants, però, contrasten amb les 2.700 places inicials amb les quals va comptar el programa, que es van veure desbordades per una demanda superior als 3.930 inscrits.
Per això, fruit de l'aprovació del Pacte Nacional per la Llengua, es va tirar endavant que les empreses proveïdores del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) hagin de garantir els drets dels pacients a Catalunya en aquest àmbit, segons va informar fa dos mesos el Departament de Salut. Darrerament, han sortit a la llum diverses denúncies per part d'usuaris de la sanitat pública, que lamenten que sigui habitual que els professionals de la salut que treballen al país s'adrecin als pacients en castellà malgrat que aquests ho facin en català. Un dels més sonats ha estat el cas de "discriminació lingüística" patit per una usuària a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona i pel qual Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut de la Generalitat.