Tal dia com avui de l’any 2000, fa 25 anys, a Barcelona, era assassinat Ernest Lluch i Martín, professor universitari, exmembre del grup els 10 d’Alaquàs (representants de la Taula Democràtica del País Valencià, organisme unitari d’oposició al franquisme), exportaveu del Partit Socialista de Catalunya al Congrés dels Diputats, exdiputat al Congrés en tres legislatures, exministre de Sanitat i Consum en els primers governs de Felipe González. Ernest Lluch va ser assassinat a les deu de la nit al garatge de casa seva, a l’avinguda de Xile. Els agressors —un comando de l’organització terrorista ETA— li van disparar dos trets mortals al cap, que li van entrar pel coll i per la templa i li van afectar, de forma irreversible, el cervell.

Ernest Lluch, nascut a Vilassar de Mar l'any 1937 en una família de la burgesia barcelonina refugiada al Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939), era un reconegut bascòfil, enamorat dels paisatges naturals, dels pobles i de les ciutats, de la cultura, de la llengua, de la història i de la projecció cap al futur d'Euskal Herria. Havia viscut a Donostia i coneixia profundament la tragèdia que, per a la societat basca, representava el fenomen de la violència. S'havia pronunciat, en repetides ocasions, a favor d'una sortida dialogada i negociada del conflicte basc, i, en contacte amb personalitats del món de la cultura, de l'ensenyament i de la política basques, havia estat un ferm i destacat defensor dels drets humans i de la pau a Euskal Herria.

L’assassinat d'Ernest Lluch va causar una gran commoció a la societat catalana. Tres dies després, el dia 24, més d'un milió de persones es concentraven al passeig de Gràcia, a Barcelona, per a condemnar aquell assassinat i reclamar a l'executiu espanyol l’obertura de vies de diàleg per a acabar amb el fenomen de la violència. En aquella gran manifestació, encapçalada pels presidents dels governs de Catalunya i d'Euskadi (Pujol i Ibarretxe) i pel president del govern espanyol i el líder de l'oposició (Aznar i Rodríguez Zapatero), la periodista Gemma Nierga, en prendre la paraula des del cadafal, va pronunciar una frase, dirigida als governants, que tenia una forta càrrega crítica i que acabaria tenint una gran transcendència: “Ustedes que pueden, dialoguen”.