Pas endavant del Parlament de Catalunya per establir un cordó sanitari contra la ultradreta a les institucions i al carrer. Ha estat a través d'una moció d'Esquerra Republicana aprovada aquest dimecres al matí. El text compta amb una llarga llista de punts. Concretament els dos que fan referència a "demanar a les forces polítiques presents a la cambra que no col·laborin amb l'extrema dreta, ni activament ni passiva, ni comptant amb els seus vots ni compartint mobilitzacions al carrer" i a "no normalitzar ni blanquejar el feixisme" ha comptat amb el vot favorable de Ciutadans. 

Els dos apartats que insten a arraconar Vox arreu han rebut un suport majoritari: 127 vots a favor (JxCat, ERC, PSC, Catalunya en Comú, CUP i Cs), cap en contra i 4 abstencions, les del Partit Popular. Si més no, els populars han estat conscients de les aliances que —de manera activa o passiva— han rubricat amb els d'Abascal. Com Cs. 

Un altre dels punts del text que han quedat aprovats qüestiona "la impunitat que tot sovint tenen les accions de l'extrema dreta al carrer i que massa sovint donen aparença de connivència amb les institucions judicials i els cossos i forces de seguretat de l'Estat". En aquest sentit, s'assenyala el fet que la Fiscalia General de l'Estat accepti considerar els partits o col·lectius d'ultradreta com a susceptibles víctimes de delictes d'odi. Aquest bloc, això sí, només l'han avalat els independentistes i els comuns, igual que els que insten el govern de l'Estat a apostar per "una política de diàleg i solucions democràtiques per a Catalunya abandonant la via judicial, on comparteix acusacions amb l'extrema dreta". 

Aprofitant la iniciativa d'ERC, Junts per Catalunya hi ha incorporat una esmena, que s'ha aprovat també gràcies al suport d'independentistes i comuns, reivindicant "l'exercici i salvaguarda de tots els drets humans i llibertats", en especial, afirmen, "els de reunió, manifestació i autodeterminació". 

En la mateixa moció es demana la mediació de les institucions europees, perquè es converteixin en "garants dels drets fonamentals de la ciutadania i d'un diàleg que serveixi per arribar a solucions polítiques".