La guerra a Ucraïna encara dura. I, amb ella, les seves conseqüències socials i econòmiques encara afecten els països veïns. Catalunya no és una excepció. A casa nostra ja han arribat milers de refugiats ucraïnesos, i el cost de la vida ha augmentat a conseqüència de l'increment de preus de la gasolina i el gas natural. Davant d'aquesta realitat, el conflicte a l'est d'Europa ha tingut una gran presència durant la sessió plenària de la cambra catalana aquest dijous. I és que els diputats han volgut donar resposta a les crisis obertes en tots els fronts a través de diverses mocions.
Així, els refugiats han estat precisament uns dels protagonistes d'avui. De fet, un parell de punts han rebut un suport unànime de tots els partits, com aquells que han reafirmat el compromís del Parlament i la seva voluntat d'acollida de persones refugiades, o el que aposta per continuar garantint l'accés al sistema educatiu obligatori a aquells refugiats que ho requereixin. En canvi, un punt ha demostrat sense escrúpols l'enfrontament que vol protagonitzar la dreta espanyolista: només Vox, Ciutadans i el Partit Popular han votat en contra de "promoure l'aprenentatge lingüístic i l'ús social del català" entre les persones acollides. La diputada de Junts, Aurora Madaula, ha deixat clara la voluntat d'aquest punt: "Molts refugiats acabaran fent vida a Catalunya, i volem que se sentin catalans des del primer dia".
La moció també ha servit per carregar contra la diferenciació entre refugiats segons d'on provenen i segons les seves característiques. Des d'Esquerra Republicana, Ruben Wagensberg ha celebrat que s'estiguin acollint 4 milions de refugiats arreu d'Europa, però ha lamentat que amb altres poblacions (com l'afganesa, la síria, la kurda i la subsahariana) no s'ha donat la mateixa resposta. "Els motius per l'exili són diversos, i si se'ls veta és per diferents motius polítics i per racisme". També ha assenyalat alguns col·lectius com el de les dones trans o els homes objectors de consciència que no han pogut sortir del país europeu. També la diputada de la CUP, Basha Changue, ha assenyalat en aquesta direcció, lamentant que la versió original del text diferenciava "entre refugiats de primera i de segona".
És, precisament, el que ha fet el PSC. I és que el socialista David Pérez ha indicat que Ucraïna és un país fronterer amb la Unió Europea, per la qual cosa necessita "un esforç més gran" de tots els països europeus. Vox també ha comprat aquest relat, i ha aprofitat per a fer el seu habitual discurs racista, diferenciant entre els refugiats ucraïnesos i aquells que venen d'altres punts del planeta. A més, ambdues formacions han compartit un rebuig per alguns punts de la moció que buscaven donar competències estatals per a Catalunya.
Avís a l'Estat: "Que reguli el preu de la llum"
D'altra banda, la cambra catalana també ha aprofitat per reclamar mesures per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. Davant de l'increment de preus que ha viscut l'electricitat en els darrers mesos (si bé aquestes setmanes hi ha hagut una certa treva), els partits han estat clars: cal reduir el preu de la llum. Així, un dels punts aprovats insta precisament l'Estat, que és qui té les competències, a "establir mecanismes de control de preu elèctric", com recorda que ja fan altres països europeus. A més, també exigeix al govern central "revisar la fiscalitat" de les elèctriques per tal que el sector públic pugui "recuperar els beneficis caiguts del cel" que ha percebut el sector elèctric. La primera proposta no ha rebut el suport del PSC, que es veu lligat perquè els socialistes governen a Madrid, però sí que ha votat favorablement en la segona proposta, després que l'executiu de Pedro Sánchez ja manifestés aquesta voluntat fa uns mesos.