Un jutjat de Zamora ha absolt l'exportaveu del Partit Popular al Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, a qui Francisco Javier Iglesias, pare de l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, havia demandat per danys a l'honor després que l'hagués titllat de "terrorista". La diputada popular va fer aquestes afirmacions el maig del 2020, primer en seu parlamentària i després en una entrevista al diari ABC, en què va assegurar que Pablo Iglesias era "fill d'un terrorista", basant-se en el fet que el mateix exlíder de Podem afirmava que el seu pare havia militat al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). 

La jutgessa Guillerma Mongil ha conclòs que en aquest cas "ha de prevaldre el dret a la llibertat d'expressió sobre el dret a l'honor per resultar essencial com a garantia per a la formació d'una opinió pública lliure, indispensables per al pluralisme polític que exigeix el principi democràtic" i així, ha desestimat la demanda del pare d'Iglesias, a qui ha condemnat a pagar les costes. Álvarez de Toledo ha celebrat la decisió del tribunal i a través d'una piulada ha asseverat que "la Justícia ha dictat que es pot dir a les coses pel seu nom, inclús terrorista al militant d'una organització terrorista". 

Tuit cayetana alvarez de toledo judici pare pablo iglesias
Tuit de Cayetana Álvarez de Toledo celebrant la sentència del tribunal 

La jutgessa dona la raó a Álvarez de Toledo

El pare de Pablo Iglesias l'any 2019 va guanyar un judici contra l'eurodiputat de Vox, Hermann Tertsch, perquè aquest l'havia relacionat amb l'assassinat d'un policia l'any 1973. En aquesta ocasió, però, la seva demanda no ha prosperat. Francisco Javier Iglesias havia exigit una indemnització de 18.000 euros a la diputada popular per una "intromissió il·legítima" en els seus drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge per haver fet unes afirmacions, que a parer seu, no eren veraces. La fiscalia va sol·licitar el passat mes de novembre que es desestimés la demanda i que prevalgués el dret a la llibertat d'expressió, i aquest ha estat el criteri que finalment ha prevalgut.

La jutgessa Mongil ha determinat que en l'entrevista que ha estat l'objecte de litigi, Álvarez de Toledo no va afirmar que Francisco Javier Iglesias hagués participat en els assassinats o actes violents que s'atribueixen al FRAP, sinó que aquest "formava part del comitè que va reivindicar aquestes accions". També considera que les declaracions de la popular "partien d'una base fàctica inicial", en referència a les declaracions dels Iglesias, en què reconeixien la pertinença del pare a l'organització. Amb tot, la jutgessa ha considerat vàlid el raonament pel qual si un individu és militant d'una organització qualificada de terrorista se'l pot anomenar terrorista. "Les expressions o judicis de valor emesos tenien un indubtable interès general, en referir-se al passat històric i polític del nostre país, i una indubtable base fàctica en els termes referits", ha dictaminat Mongil.