Es confirma el que moltes persones sospitaven: Facebook prioritza el benefici econòmic a qualsevol altre aspecte de seguretat o moral. El que ha fet possible confirmar les sospites que duran feia temps planaven sobre el gran gegant de la tecnologia han estat les filtracions de l’extreballadora, Frances Haugen, i, més recentment, la publicació dels papers de Facebook, una investigació exhaustiva publicada per disset mitjans nord-americans,

Anteposar els resultats econòmics a la seguretat a la xarxa, descontrol deliberat davant de la desinformació o l'absència de mesures de precaució internes just abans de l'assalt al Capitoli són algunes de les qüestions que es destaquen a les noves publicacions sobre la xarxa social, segons recull Efe. 

Els Estats Units, el centre del món de Facebook 

Al contrari del que han mostrat els comunicats i els eslògans de Facebook, l'empresa dedica molt pocs recursos a combatre les fake news. La poca inversió que dedica la companyia a lluitar contra desinformació s'executa sense sentit ni estratègia. 

Segons revelen els papers de Facebook, el gegant tecnològic gairebé no dedica recursos a combatre la informació falsa fora dels Estats Units (EUA), i la seva efectivitat és gairebé nul·la en països en vies de desenvolupament com l'Índia, en aquest moment el país amb més usuaris de Facebook del món. Segons un informe de la mateixa companyia, l'any 2020 el 84% de les actuacions contra informació falsa a Facebook i Instagram van passar als EUA, però la majoria del seu mercat es fora del país. 

Aquesta indiferència en la majoria del seu mercat no només demostra un centralisme que es podia intuir des de la fundació de la companyia, sinó que té conseqüències fatals en la política i l'economia d'altres països. Unes conseqüències que poden arribar a emportar-se la vida de persones. Sense anar més lluny, el darrer cop d'Estat a Sudan ha estat gestat a través de difondre notícies falses a xarxes com Facebook i, fins ara, ja s'ha cobrat set vides i ha deixat 140 ferits. 

Per desgràcia el cas del Sudan no és un fet aïllat. Les notícies falses ignorades per Facebook han atiat discursos d'odi a Birmània, Brasil o Hongria. Sense oblidar que la desídia amb què Facebook afronta la censura dels continguts que hi ha a la seva pàgina que tenen moltes visites arriba a la seva màxima expressió amb la retransmissió en directe de l'atemptat d'extrema dreta de Christ Church (Nova Zelanda) feta pel mateix culpa. Durant 17 minuts el terrorista defensor de la supremacia blanca va retransmetre l'assassinat d'una cinquantena de persones sense cap conseqüència a la plataforma. 

Despreocupació amb les eleccions de 2020, indiferència amb l'assalt al Capitoli

Sabent que la companyia dedica la majoria dels seus recursos per combatre fake news al seu país natal seria lògic suposar que l'actuació en els espais de la xarxa nord-americans deu ser implacable, però tampoc és el cas. El paper de Facebook exposen com de despreocupació tant per les eleccions del 2020 com els dies anteriors i posteriors a l'assalt del Capitoli. 

Si les eleccions a la presidència nord-americana es van caracteritzar per una cosa, va ser per la polarització extrema de la societat dels Estats Units. Uns fets al que Facebook va fer, a la pràctica, cas omís, mentre de cara al públic assegurava estar treballant per moderar el debat a la seva plataforma. 

Molts dels treballadors que durant els mesos previs als comicis havien format part de l'equip de prevenció contra notícies falses i continguts d'odi, es van prendre excedències o van canviar de càrrec després de les eleccions. No van ser reemplaçats, malgrat que la crispació i l'augment del discurs d'odi seguia més viu que mai a la xarxa desembocant en l'assalt al Capitoli. 

Com si tot això fos poc, els papers de Facebook demostren com al llarg dels anys els recursos destinats al combat dels discursos d'odi han anat a la baixa. 

Males excuses 

Com respon a tot això la companyia? Neguen que tot i que Facebook és un negoci que intenta aconseguir beneficis, la idea que ho fan a costa de la seguretat o el benestar de les persones "és una mala interpretació" de la realitat. 

Aleshores, quina és la interpretació correcta? Doncs, segons l'empresa, el problema no és d'ells com individus si no ha arribat un punt en què no entenen el seu propi algoritme, el qual conceben com un monstre que ha anat creixent i que ara és difícil de controlar. 

 

Imatge principal: Una persona consulta Facebook / Europa Press