Són hores baixes per als serveis de Facebook. Podria semblar que la dificultat més gran de l'empresa actualment és recuperar-se de la caiguda mundial de les seves aplicacions (Facebook, Whatsapp i Instagram), però el gegant tecnològic té més problemes: una extreballadora ha fet públiques les pràctiques moralment reprovables de l'empresa. Tot i que al voltant de la mitjanit les aplicacions han tornat a funcionar, el mal ja estava fet. 

Un cop a la borsa i a la butxaca de Zuckerberg 

Tan bon punt les aplicacions de Facebook van caure, el pànic no només es va apoderar dels funcionaris, també dels accionistes. En qüestió de poques hores les accions de l'empresa van caure un 4,9%. Es tracta d'un cop molt dur per a l'empresa i per a la butxaca del seu fundador. 

Es calcula que Zuckerberg ha perdut  5.900 milions de dòlars. Segons xifres de Forbes, aquest descens suposa que la fortuna del fundador de l'empresa hagi quedat en 117.000 milions de dòlars, cosa que el relega al sisè lloc de les persones més riques del món. Bloomberg, per la seva banda, calcula que el creador de Facebook acumula ara 121.000 milions de dòlars, de manera que seria el cinquè més ric del planeta, per darrere de Bill Gates.

Milers de milions amunt o avall, el que és cert és que Facebook fa dies que concatena baixades a la borsa. Abans de la caiguda mundial de les seves aplicacions, el primer detonant que ha fet trontollar la companyia han estat les filtracions d'una extreballadora. 

Possiblement legal, clarament immoral 

El diari The Wall Street Journal ha publicat documents interns de Facebook que els va facilitar Frances Haugen, anterior treballadora de l'empresa tecnològica. Els documents revelen que la companyia actua d'una manera molt diferent al discurs que manté de forma oficial.

La informació que aporta Haugen no constitueix necessàriament cap delicte, però ha indignat la població nord-americana. Segons les filtracions, els directius de Facebook saben que les plataformes de l'empresa (Instagram, WhatsApp i Messenger, a més de la mateixa xarxa social) són, en molts casos, nocives per als usuaris. La toxicitat passa des de conductes de violència estètica com la promoció del creixement de grups extremistes.

Haugen ha denunciat la manca de voluntat de l’empresa de revertir aquestes dinàmiques, que són especialment beneficioses econòmicament. Una versió que dista de la narrativa de l'empresa, que després que se sabés que coneixien l'efecte nociu de les seves xarxes sobre els joves va assegurar que farien tot el possible per resoldre-ho.

L'extreballadora, per la seva banda, s'ha mostrat escèptica, ja que "es donaven conflictes d'interès entre el que era bo per al públic i el que era bo per a Facebook. I Facebook, un cop i un altre triava allò que el beneficiava, com guanyar més diners". 

El testimoni de Haugen no només fa mal a la imatge de Facebook, sinó que ha fet saltar les alarmes del govern nord-americà. Per aquest motiu, Haugen testificarà aquest dimarts davant del subcomitè de Protecció al Consumidor del Senat dels Estats Units. 

 

Imatge principal: Un mòbil amb la imatge del logo de Facebook / Europa Press