El Papa Francesc va viatjar aquesta setmana al Marroc. S'esperava que condemnés l'ocupació marroquina del Sàhara (l'estiu passat s'havia fotografiat amb alguns nens saharauís refugiats), però no va fer cap declaració amb aquest sentit. Fins i tot en un discurs públic va elogiar el Marroc com a "model d'humanitat per als migrants i els refugiats". Més tard, en converses amb els periodistes, va mostrar-se molt preocupat pels murs que l'Estat espanyol vol construir a Ceuta i Melilla. Això ha generat protestes d'organitzacions pro sahrauís, que han reivindicat que el Papa hauria de posicionar-se també en contra del mur marroquí que divideix el Sàhara i mostrar-se solidari amb els refugiats sahrauís instal·lats als camps de Tinduf, a Algèria. 

Crítica als murs

"Els constructors de murs, ja sigui de ganivetes com de totxos, es convertiran en presoners dels murs que construeixen", va dir Francesc I en una entrevista a la Sexta TV gravada abans d'anar al Marroc, en què també va voler defensar els refugiats que migren a la recerca de millors condicions de vida. Posteriorment fins i tot va assegurar que havia plorat en veure una concertina de Melilla.

El mur marroquí

El novembre de 1975 Espanya va abandonar el Sàhara, deixant-lo, a través dels Acords Tripartits de Madrid, en mans de Marroc i Mauritània. La població sahrauí, que rebutjava la presència marroquina, va marxar en massa cap a Tinduf, a Algèria, on va ser ubicada en camps de refugiats i va ser protegida pel govern algerià. Des de Tinduf el Frente Polisario va menar continus atacs sobre el Sàhara ocupat. Per frenar la guerrilla, els marroquins van començar el 1980 la construcció d'una sèrie de murs, de 2.720 km de longitud, protegits per búnquers, tanques, ràdars, artilleria i camps de mines. Era defensat per 100.000 soldats marroquins i va aconseguir mantenir els lluitadors del Frente Polisario allunyats de les zones més productives del Marroc i va evitar que els refugiats sahrauís retornessin a la seva terra.

L'espanyolisme, en contra del Papa

Algunes organitzacions d'ultradreta han mostrat la seva ferma oposició al Papa, no tant per la qüestió sahrauí, sinó per la seva oposició als murs de Ceuta i Melilla:

També el ministre Ábalos, en nom del govern espanyol, va criticar les declaracions del Papa sobre Ceuta i Melilla.