Una Advocada de l’Estat va rebre, al setembre del 2020, una interlocutòria del jutge Manuel García Castellón en què s’informava que la Fiscalia Anticorrupció havia tingut coneixement de converses entre Corinna Larsen i l’excomissari del Cuerpo Nacional de Policia José Manuel Villarejo en les quals es revelaven “potencials contingències tributàries” respecte a la fortuna de Joan Carles I, les quals mereixien “l’atenció de les autoritats tributàries”. Amb tot, segons revela ‘La Razón’, aquesta advocada, de qui no es revela el nom, va preferir ignorar la invitació del jutge d’investigar l’emèrit, fet que va propiciar que Joan Carles presentés al cap de poc dues regulacions fiscals amb l’objectiu d’evitar una investigació, que a causa de tot plegat no s'ha iniciat per part de l'Agència Tributària fins a aquest mes de maig.
Segons el mitjà citat, que ha tingut accés a una notificació on el Lletrat de l’Administració de Justícia del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional fa constar que va notificar de forma personal a una Advocada de l’Estat personada en la causa una interlocutòria datada el 27 de juliol del 2020 on s’advertia de la necessitat d’investigar els comptes de Joan Carles I, la receptora va preferir no fer-ne res.
Seoane, entre les sospitoses
A més, sempre segons ‘La Razón’, una de les Advocades de l’Estat que podria haver rebut aquesta notificació podria haver estat Rosa María Seoane, ja que havia estat receptora d’altres documents relacionats amb el cas Tándem pel qual va ser detingut Villarejo. Val a dir que Seoane va ser la responsable de l’actuació de l’Advocacia de l’Estat en el judici contra l’independentisme català per la celebració del referèndum de l’1-O, així com en el cas Pujol. Amb tot, el mateix diari especifica que almenys dues advocades més, sense especificar cap nom, serien les possibles receptores de la notificació.
L'Advocada de l'Estat Rosa Maria Seoane durant el judici del procés / Efe
En tot cas, fos qui fos qui va rebre de forma oficial l’avís que calia investigar Joan Carles, va renunciar a fer-ho, fet que va possibilitar que uns mesos més tard, el desembre del 2020, l’emèrit presentés una primera regularització fiscal i, al febrer una segona, en una maniobra que intentava evitar ser investigat.
Possible tracte de favor
No és el primer cop que afloren sospites de tracte de favor des de les institucions de l’Estat cap a Joan Carles, que s’hauria beneficiat, en aquest cas, de la immobilitat de l’Advocacia de l’Estat. Per això, des del sindicat de Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha), contactats per ‘La Razón’ han destacat la “sorpresa” generada davant la inoperància de l’Advocada de l’Estat no identificada.
Imatge principal: El rei Joan Carles, en uniforme militar / Gtres