A les acaballes de la passada legislatura, un dels màxims responsables del PSOE explicava en conversa informal amb aquest diari que el partit havia de posar-se les piles i trobar algú que fes ús de les mateixes arts comunicatives que Isabel Díaz Ayuso. O bé trobar el seu propi Vito Quiles, o bé crear un ecosistema tèrbol com pel que campen milers de comptes d'extrema dreta a Twitter (X). En plena era de l'insult trumpista, els socialistes es veien fora dels nous marcs de la comunicació política, on ja no hi ha grisos ni matisos. En qualsevol cas, amb la "flor al cul" que el mateix Pedro Sánchez admetia tenir la setmana passada quan l'entrevistaven a La Revuelta de TVE, els daus del 23J del 2023 van deixar un taulell polític que va permetre al PSOE resistir a la Moncloa un mandat més.
Però la fixació en tenir un gos de presa a les files socialistes no va desaparèixer. En la mateixa legislatura en la qual el PSOE, presumptament, va desplegar amb Santos Cerdán i Leire Díez una xarxa de clavegueres per extorsionar jutges, fiscals i agents de la Guàrdia Civil que investigaven causes que afecten el partit i el govern espanyol, Pedro Sánchez trobava el seu killer de l'àrea. Un mossegador de rivals com Luis Suárez. Un José Mourinho que fica el dit a l'ull dels entrenadors de l'altre equip. Un Sergio Ramos que clava els tacs a les tíbies dels contraris. El setembre de 2023 el presentava en societat: un rottweiler —etiqueta que ell mateix ha fet seva— que ara arrossega dues tragèdies i que es nega a dimitir. El màxim líder socialista triava llavors Óscar Puente, un diputat ras del PSOE militant des dels 90 poc conegut per tothom que no fos de Valladolid, per replicar en nom del seu partit durant el fallit debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo.
Entre crits de "covard" dels populars dirigits a Sánchez, Puente va pujar al faristol com qui surt a escena: abans de l'advocacia, havia pujat als escenaris amb l'Aula de Teatre de la Facultat de Dret de Valladolid; va donar vida a un dels personatges de L'avar de Molière. "Tinc onze anys cotitzats com a actor i vint a l'advocacia", ha arribat a presumir els darrers anys en algunes entrevistes. Davant Feijóo, va defensar que en el sistema espanyol no governi necessàriament la llista més votada en unes eleccions: "Per què té vostè més dret a ser president del que jo a ser alcalde de Valladolid?" No era una pregunta retòrica. Pocs mesos abans, Puente havia guanyat les municipals a la capital castellana, però un pacte entre PP i Vox li havia pres l'alcaldia que ocupava des del 2015. Dos mesos després, el 21 de novembre, Sánchez el feia ministre de Transports. Ell, que havia dit que no dues vegades a una cartera per no deixar el seu "poble", ja no tenia cap excusa per negar-s'hi.
Des d'aleshores, el camp de joc de Puente ha estat Twitter (X). Allà hi ha interpretat el paper de busca-raons. També en declaracions pronunciades als micròfons, més enllà de les xarxes socials. El repertori és ampli. A Vito Quiles li ha dit "sac de merda" i li ha garantit que pagaria "car" el seu activisme polític d'extrema dreta. A la parella d'Ayuso l'ha titllat de "testaferro amb derecho a roce". Sobre el president argentí, Javier Milei, va deixar anar que li havia escoltat unes declaracions que no sabia si eren "prèvies o posteriors a la ingesta de substàncies": l'atac va obrir una crisi diplomàtica entre Espanya i l'Argentina. A Ayuso, en plena onada d'incendis, la va acusar de ser "una mamarratxa". L'agost del 2025, amb algunes autonomies governades pel PP cremant, va ficar-se amb bromes de mal gust amb els presidents autonòmics per estar de vacances i no dedicar-se prou a la gestió del foc. I a Carlos Mazón, amb alerta vermella per pluges al País Valencià, li va preguntar si ja havia "reservat a El Ventorro". Ell ha justificat el seu tarannà sense complexos: "A les xarxes es juga dur i, si no jugues dur, passes desapercebut i ets irrellevant".
L'altre paper que ha interpretat Puente en aquesta xarxa social és el de divulgador de l'obra del seu Ministeri. Durant la gestió posterior de la DANA valenciana del 2024 va abaixar el to i va fer una explicació exhaustiva en temps real de totes les tasques de reparació que es duien a terme en el territori. Una de les millors virtuts que ha tingut fins ara el ministre, de fet, és la seva bona comunicació en les rodes de premsa. Quan ha hagut de comparèixer davant diverses crisis, ho ha fet donant tota mena de detalls i demostrant haver-se empollat la lletra petita de les carpetes vinculades a la seva cartera. Hi aboca tecnicismes, dades, horaris, demostra tenir bona memòria... i acostuma a respondre a totes les preguntes que li plantegen periodistes i polítics d'altres formacions.
Els accidents "tremendament estranys" i "inexplicables" que han matat ja més de cent viatgers
Després de riure's acarnissadament de la gestió de tragèdies per part d'adversaris polítics, a Puente li va tocar patir la seva pròpia. El passat mes de gener, un Iryo descarrilava a Adamuz (Còrdova) i xocava amb un Alvia. Van morir 46 persones. El ministre va parlar d'un accident "tremendament estrany". Mesos després, la Guàrdia Civil constatava que res passa per art de màgia i que la via s'havia trencat 22 hores abans de l'accident sense que saltés cap alarma. Dos dies després d'Adamuz, un mur queia sobre l'R4 a Gelida (Alt Penedès); moria un maquinista i Rodalies s'aturava. Al Senat, el ministre va admetre que el servei de la xarxa de trens catalana és "pèssim", però va tornar el cop al PP: "Em demaneu la dimissió perquè us molesta que faci molt bé la meva feina". Les Corts el van reprovar per setena vegada en la legislatura.
Dimecres passat, la xarxa ferroviària espanyola tornava a patir una nova catàstrofe; encara més mortífera, aquest cop amb almenys 69 persones perdent la seva vida. Un AVE de Renfe va envestir un Iryo aturat a l'entrada d'Urda (Toledo). En la primera compareixença que va oferir Puente després de l'accident, des del centre de control d'Atocha, va qualificar "d'inexplicable" la decisió d'un operari d'Adif d'autoritzar el tren a circular a fins a 200 quilòmetres per hora, quan el protocol fixa anar a un màxim de 40km/h quan hi ha hagut una caiguda prèvia del sistema de seguretat. Divendres, en una segona compareixença al Ministeri, va descartar novament dimitir: "La meva manera d'assumir responsabilitats és donar la cara". En una posterior conversa informal amb periodistes, va revelar que havia posat el càrrec a disposició de Sánchez i que el president ho havia rebutjat perquè considerava que la seva sortida seria "injusta". "Sé el calvari al qual em sotmetran, a sobre en campanya electoral", va admetre.
L'accident de Toledo no només ha capgirat aquesta cursa electoral del PSOE, sinó també els plans de futur personal de Puente. La política dona moltes voltes, però el ministre ja s'havia postulat en els darrers mesos com a successor de Sánchez al capdavant del partit. Aquest estiu, Puente comparava en una entrevista el president del govern espanyol amb Michael Jordan i assegurava que els socialistes tenen "el millor líder possible". Ara bé, si la pilota li arribés a les seves mans quan queden dos segons perquè soni la botzina final, "no soc dels que la passen", sentenciava.