Les explicacions que el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha ofert al Senat sobre el dispositiu policial emprat durant el referèndum de l'1-O no han convençut els grups independentistes ERC i PDeCAT. Tampoc Unidos Podemos-En Comú Podem o els bascos PNB i EH Bildu. La qüestió és que només el Partit Popular ha donat suport a les tesis de Zoido, ja que el PSOE també s'ha mostrat especialment dur per la gestió duta a terme per part del govern espanyol, tot i que ha recordat la seva negativa al referèndum i la independència de Catalunya.

El senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries ha carregat contra l'argument del ministre sobre que el Govern seria responsable "d'irritar" els carrers organitzant-ne la votació. "Els qui defensaven l'actuació pacífica són a la presó o a l'exili; els que van receptar violència, als seus despatxos", ha assegurat Cleries. El portaveu independentista ha intentat demostrar així que la violència no provenia dels votants, culpant d'ella l'Estat. "No va haver-hi cap incidència el 9-N i sí 1.066 ferits l'1-O (...) Per què es va usar esprai irritant a Aiguaviva? (...) És conscient que, si en lloc de la resposta pacífica, n'hi hagués hagut una altra, les conseqüències haurien estat molt més gravíssimes que ara?", ha increpat al titular ministerial. Inclús, el demòcrata ha carregat contra la idea que els Mossos no haurien fet la seva feina perquè "van tancar més escoles sense cap incident" que la Policia o la Guàrdia Civil. 

Per la banda d'ERC, el portaveu Xavier de Castellana ha centrat la crítica en el focus de la qüestió: el conflicte sobiranista. "El seu govern contesta amb repressió a l'anhel dels catalans per exercir els seus drets", s'ha tornat el republicà sobre la celebració del referèndum. Aquest ha insistit sobre la idea que els ciutadans aplegats als col·legis no volien en cap cas un enfrontament amb els cossos policials, en al·lusió indirecta als "grups organitzats" que Zoido assenyalava –i que el ministre mateix ha dit que exercien una resistència pacífica. "Milers de persones custodiaven la democràcia l'1-O", ha respost De Castellana. Finalment, el republicà ha criticat la intervenció policial i el "a por ellos": "Li'n diuen justícia, però és venjança". La seva companya, la senadora d'ERC Laura Castel inclús denunciava –com a testimoni propi– que a Tarragona, després de retirar les urnes, "va començar la repressió", assegurava.

La qüestió és que Joan Comorera d'En Comú tampoc ha validat la tesi que l'objectiu primer hagués de ser el d'impedir el referèndum –com el ministre ha repetit insistentment, basant-se en les resolucions del Tribunal Constitucional i les interlocutòries judicials. "El jutge va declarar il·legal la convocatòria, però no que els ciutadans anessin a les seus electorals", ha recordat. La formació morada ha estat crítica, però, amb el Govern recordant que la votació no va tenir validesa posterior, sense perdre un marcat to punyent contra Zoido. "Que no era un referèndum legal ho teníem tots clar, però de debò calia tot això? (...) La seva actuació va ser un fracàs: no es va poder impedir el vot de més de 2 milions de persones", ha exposat. 

Sobre la mobilització dels cossos de seguretat, el senador del PNB Victoriano Gallastegui ha recordat una tesi que el diputat Mikel Legarda havia explicat al Congrés, i és que el ministeri no estaria presumptament autoritzat per dur a terme l'operatiu. "Vostès es van saltar la llei l'1-O. Tocava que actuessin només els Mossos", ha indicat. La idea seria que els articles de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat que es van usar des de l'Estat per justificar jurídicament el desplaçament a Catalunya no aplicarien en l'Estatut de Catalunya actual. "Per tant, no es pot apel·lar a ells per a escomeses d'ordre públic", va dir Legarda fa uns mesos a la cambra baixa espanyola.

Igualment cru s'ha pronunciat l'altre senador basc d'EH Bildu Jon Iñarritu, en al·lusió a les càrregues policials. "Té el dubtós honor d'intentar parar una votació amb pals", ha dit Iñarritu ensenyant titulars de mitjans estrangers que criticaven la violència de l'1-O. El basc ha buscat argumentar després amb exemples que "l'única violència al procés venia de les forces de l'Estat", en paraules seves. "A Calella va haver-hi pluja daurada. Alguns agents van orinar sobre els veïns (...) Hem vist un guàrdia civil que va fer pintades contra el president legítim a Lleida. D'aquesta manera, el portaveu de Bildu ha intentat deslliurar de responsabilitat els sobiranistes catalans. "Parla vostè de "radicals", mentre l'1-O es van detenir només 5 persones d'entre més de 2 milions de votants", ha increpat a Zoido.

El PSOE ha estat molt dur principalment amb el fet que no apareguessin les urnes, i també, amb el resultat de tot l'operatiu per impedir el referèndum. "L'ordre constitucional es podia defensar d'una altra manera. El referèndum era il·legal i inconstitucional: els independentistes ja ho tenien perdut", ha considerat. "Va haver-hi improvisació i falta de previsió. Pel bé de l'Estat de Dret, no ho faci mai més, Sr. Ministre, mai més", ha demanat el portaveu socialista Francisco González.

L'únic qui sí que ha donat suport de forma subtil a les paraules del ministre ha estat el senador del Partit Popular, José Cruz Pérez, com era d'esperar: "L'actuació va ser proporcionada (...) S'ha contestat als independentistes pensant en el millor per Catalunya i alguns grups van actuar molt violentament (...) Les decisions que es van prendre són les que esperaven els demòcrates espanyols", ha tancat el popular.