L'oposició al Govern ha coincidit aquest dimarts a qüestionar el discurs de Salvador Illa en el debat de política general i a retreure al president de la Generalitat manca d'autocrítica, d'ambició i de concreció davant dels principals problemes de Catalunya. Junts, ERC, PP, Vox, Comuns i CUP han carregat contra el to triomfalista de la intervenció d'Illa, que ha estat marcada pels anuncis en matèria d'habitatge, però també per l'educació, la seguretat, el finançament i la projecció internacional de Catalunya. L'habitatge ja es perfilava com un dels grans eixos del debat, que arriba amb la crisi residencial com una de les principals preocupacions socials. Fins i tot, la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ha definit directament el discurs com a "avorrit".
Junts defensa facilitar la construcció d'habitatge
Els primers a carregar contra l'executiu, però, han estat des de Junts per Catalunya. El seu portaveu, Salvador Vergés, ha qualificat el discurs de "previsible" i ha acusat Illa d'haver fet un "publireportatge" basat en "propaganda", promeses i dades parcials. Vergés ha lamentat que el president no hagi fet autocrítica ni hagi plantejat solucions realistes als problemes del país. "Hem vist un president lluny de la realitat, aliè al patiment de la gent", ha afirmat, citant col·lectius com mestres, metges, pagesos, bombers i pescadors.
Vergés ha situat Junts com una alternativa al Govern i ha avançat que el partit posarà el focus en les classes mitjanes, l'habitatge, l'educació, la seguretat i el concert econòmic. També ha qüestionat els anuncis d'Illa sobre habitatge, especialment la compra conjunta i l'ampliació dels préstecs d'emancipació, de les quals ha reclamat conèixer la "lletra petita". A parer seu, el problema de fons és la manca d'oferta d'habitatge i cal adoptar mesures estructurals per facilitar-ne la construcció.
Per a ERC, el discurs ha estat "avorrit"
La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ha definit directament el discurs com a "avorrit" i ha retret a Illa que faci "l'anar fent" en lloc de marcar un rumb per al país. "Catalunya necessita un president que marqui el rumb", ha afirmat. Els republicans consideren que el debat de política general havia de servir perquè el president expliqués quin model de país vol impulsar i han assenyalat especialment els problemes d'habitatge, educació i Rodalies.
Capella també ha qüestionat les propostes anunciades per Illa en habitatge. Ha considerat que la fórmula de compra compartida anunciada pel president és una "gota en un oceà" i ha reclamat més ambició tant en l'àmbit nacional com en el social. Alhora, ERC ha celebrat que Illa hagi defensat la llengua catalana i el nou model de finançament. La intervenció republicana ha començat, a més, amb la celebració de l'aplicació de l'amnistia a Marta Rovira i l'exigència que s'apliqui a la resta de causes pendents.
El PP i Vox consideren un discurs "allunyat de la realitat"
El PP també ha estat especialment crític amb la intervenció del president. La seva portaveu, Lorena Roldán, ha definit el discurs com a "molt decebedor" i ha acusat Illa d'haver dedicat dues hores a repetir promeses sense assumir responsabilitats sobre allò que, segons els populars, no ha funcionat durant els dos primers anys de Govern. "Avui tocava retre comptes i explicar què ha fallat", ha assenyalat. Roldán ha afirmat que els catalans continuen patint problemes per arribar a final de mes, per accedir a l'habitatge i per les llistes d'espera, i ha retret a Illa que no dediqués prou atenció a l'educació i a la manca de metges. El PP ha reclamat abaixar impostos, facilitar l'accés a l'habitatge protegint la propietat privada i recuperar l'autoritat dels mestres.
Vox, per la seva banda, ha acusat Illa de viure "totalment allunyat de la realitat". El seu portaveu, Joan Garriga, ha definit la intervenció com un discurs "atrapat amb els titulars fàcils, propaganda i triomfalisme". Garriga ha criticat que Illa parlés d'Ucraïna, Palestina, canvi climàtic o conferències internacionals i, en canvi, no abordés qüestions com Rodalies, la immigració o la seguretat. També ha carregat contra les polítiques d'habitatge del Govern i ha defensat la necessitat de construir més habitatge i d'aplicar una política de "remigració" davant del que considera un excés de demanda.
Els Comuns l'acusen de "quedar-se a la meitat", mentre la CUP de "discurs buit"
Els Comuns han situat el seu principal retret en el fet que Illa, al seu parer, es queda "a la meitat" de les mesures. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha considerat positiu que el president faci un discurs contra l'extrema dreta, però ha advertit que això no és suficient per governar. "Catalunya no està millor que fa dos anys, ni amb Rodalies, ni amb les llistes d'espera, ni amb habitatge ni en educació", ha assegurat. Albiach ha carregat especialment contra les mesures d'habitatge anunciades per Illa. Ha recordat que els Comuns havien pactat amb el Govern la creació d'una unitat antidesnonaments en l'acord d'investidura i ha retret que aquesta no estigui prevista fins a principis del 2027. També ha considerat que bona part de les mesures anunciades no són noves i ha reclamat intervenir més directament el mercat davant l'especulació.
Finalment, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha acusat Illa de fer "malabars" per quadrar les xifres d'habitatge i de pronunciar un discurs "buit" i sense concrecions. Els anticapitalistes han reclamat prohibir l'especulació i ampliar de manera decidida el parc d'habitatge públic. Pellicer també ha criticat que Illa apel·li a l'autoritat a les aules mentre, segons la CUP, els mestres necessiten més recursos, i ha qüestionat el discurs del president sobre canvi climàtic, model territorial i indústria armamentística.
La CUP, com ERC, ha començat la seva valoració celebrant l'aplicació de l'amnistia a Marta Rovira, però ha denunciat també la situació dels CDR i la resta de represaliats. En l'àmbit nacional, Pellicer ha retret a Illa que parli de "guanyar" sense posar sobre la taula cap proposta per fer efectiu el dret a decidir.
Les crítiques arriben després que Illa hagi anunciat durant el seu discurs un fons d'emergència habitacional de 25 milions d'euros, un programa de compra conjunta d'habitatge amb una dotació inicial de 100 milions i l'ampliació dels préstecs d'emancipació per a joves. El president també ha anunciat una Conferència de Regions per la Democràcia el novembre i un programa de col·laboració entre Catalunya i Ucraïna.