Junts afrontarà el debat de política general com una oportunitat per reforçar el seu paper d'alternativa al Govern de Salvador Illa. Fonts de la formació han traslladat a ElNacional.cat que els juntaires volen aprofitar el debat parlamentari per presentar un projecte de país que contraposi el seu model al de l'executiu socialista i que parteixi d'una premissa: "Catalunya té capacitat, talent i potencial per tornar a ser un país capdavanter, però necessita un Govern que estigui a l'altura". La formació de Carles Puigdemont situarà en el centre del seu discurs els que considera els dos grans dèficits de l'executiu d'Illa: "La mala gestió a Catalunya i la submissió davant Madrid". Segons Junts, aquesta combinació està provocant un deteriorament que afecta directament la vida quotidiana dels catalans, amb unes infraestructures "col·lapsades", uns serveis públics tensionats, una classe mitjana pressionada fiscalment, dificultats per accedir a un habitatge, un increment de la inseguretat i un "retrocés preocupant del català".
Els juntaires defensaran que aquesta situació no és inevitable i que Catalunya no s'hi pot resignar. En aquest sentit, el debat de política general servirà per desplegar una alternativa basada en tres eixos: governar bé, defensar Catalunya davant de Madrid i avançar nacionalment. El plantejament es concretarà, segons les mateixes fonts, en mesures sobre les infraestructures, l'educació, el poder adquisitiu, l'habitatge, la situació dels joves i de la gent gran, la seguretat i la llengua catalana. Junts vol reivindicar unes infraestructures "de primer nivell", una educació d'"excel·lència", més oferta d'habitatge i més oportunitats per als joves, alhora que planteja reforçar la seguretat i fer una defensa "ferma" del català.
Però el finançament serà un dels elements centrals del discurs. Junts tornarà a defensar que Catalunya disposi dels recursos que genera i plantejarà, a través d'una proposta de resolució, el concert econòmic com la via per assolir aquesta sobirania fiscal. La formació manté així una posició que ha anat repetint durant tota la legislatura i que també vincula amb l'objectiu independentista: "Avancem en el camí cap a la independència", assenyalen les fonts, perquè, segons el seu plantejament, és la via que permetria disposar de totes les eines per garantir el progrés, el benestar i la preservació de la nació.
El concert, davant del nou model de PSOE i ERC
La reivindicació del concert arribarà al Parlament en un moment especialment significatiu. El govern espanyol es prepara per tramitar al Congrés el nou model de finançament autonòmic, que a Catalunya li suposaria uns 4.686 milions d'euros addicionals el 2027 respecte del model vigent, una xifra que políticament s'ha arrodonit als 4.700 milions. El model és fruit de l'acord assolit entre el PSOE i ERC i representa, per als republicans, un dels principals resultats de l'acord d'investidura d'Illa. El govern espanyol defensa que la proposta incrementa l'autonomia financera de les comunitats i reforça la capacitat tributària, mentre que Junts considera que no permet a Catalunya disposar de la "clau de la caixa". De fet, els juntaires mantenen el rebuig al nou sistema i insisteixen que l'alternativa ha de passar per un concert econòmic.
La tramitació al Congrés situarà, a més, Junts en una posició rellevant. La formació presentarà una esmena a la totalitat, de manera que la seva iniciativa entrarà en el debat parlamentari tot i que els juntaires parteixen de la previsió que serà rebutjada. El PP i Vox també han anunciat el seu rebuig al nou model, mentre que la posició de Junts serà especialment significativa en un Congrés on els socialistes necessiten suports externs per tirar endavant determinades iniciatives. El fet que PP, Vox i Junts presentin esmenes a la totalitat de forma diferenciada permetrà que la tramitació del nou finançament tiri endavant, ja que totes tres quedaran rebutjades per la cambra baixa espanyola.
Sis rebutjos del concert al Parlament
La defensa del concert econòmic també permetrà a Junts recuperar el recorregut parlamentari que ha tingut aquesta proposta durant la legislatura. El 29 de gener, el Parlament va rebutjar per sisena vegada una iniciativa per establir un sistema de finançament a la basca. En aquella votació, el text de Junts va topar amb els 68 vots del PSC, el PP i Vox, mentre que ERC i la CUP hi van votar a favor i els Comuns i Aliança Catalana es van abstenir. El primer gran precedent es remunta al 10 d'octubre del 2024, durant el primer debat de política general de la legislatura. Aquell dia, el Parlament va aprovar les propostes del PSC, ERC i els Comuns que defensaven impulsar el finançament singular pactat per socialistes i republicans, amb 68 vots. Junts, en canvi, va votar en contra de les tres resolucions. Al mateix ple, la cambra va rebutjar la proposta de Junts per establir un nou model "en forma de concert econòmic", tot i que ERC hi va votar a favor.
La diferència de plantejaments ja era aleshores evident. Mentre ERC defensava que l'acord d'investidura permetia avançar cap a un model singular, Junts sostenia que no es podia equiparar amb el concert basc i reclamava que Catalunya sortís del règim comú. El 27 de febrer del 2025, el Parlament va tornar a rebutjar una proposta de Junts per establir un sistema de finançament en forma de concert econòmic. La iniciativa, defensada per Antoni Castellà, proposava sortir de la LOFCA, atorgar a la Generalitat sobirania fiscal i normativa sobre tots els impostos recaptats a Catalunya i que l'Agència Tributària de Catalunya assumís l'exacció, gestió, liquidació, recaptació i inspecció. PSC, PP, Vox i Aliança Catalana hi van votar en contra, mentre que Comuns i CUP es van abstenir.
El 3 de juliol del 2025 es va repetir l'escenari. Una nova moció de Junts que proposava erradicar el dèficit fiscal mitjançant un sistema de finançament en forma de concert va ser rebutjada pels 68 vots de PSC, PP i Vox. Comuns, CUP i Aliança es van abstenir i Junts i ERC hi van votar a favor. I el 9 d'octubre, en el segon debat de política general de la legislatura, la cambra va tornar a avalar les propostes del PSC, ERC i els Comuns sobre el finançament singular i l'ordinalitat, mentre que va tornar a tombar la proposta de Junts per establir un concert econòmic mitjançant una llei específica fora del marc de la LOFCA. En aquesta ocasió, Junts i ERC van votar a favor del text juntista, els Comuns i la CUP es van abstenir i PSC, PP, Vox i Aliança hi van votar en contra. Finalment, el 29 de gener del 2026, Junts va tornar a portar el concert al ple i va patir el sisè revés de la legislatura. La proposta reclamava, entre altres qüestions, sobirania fiscal i normativa sobre els impostos recaptats a Catalunya i que la quota a pagar a l'Estat tingués en compte els serveis que aquest presta a Catalunya i una aportació solidària decidida per la Generalitat.