L'habitatge s'ha tornat a convertir en un dels punts centrals del debat de política general que ha començat aquest dimarts al Parlament de Catalunya, el tercer que protagonitza Salvador Illa. En una jornada política molt marcada per l'aprovació dels decrets d'habitatge al Consell de Ministres i en plena crisi provocada pel desnonament d'una dona de 87 anys a Madrid, el president ha demanat "altura de mires" a tots els grups parlamentaris perquè els decrets prosperin en el ple del Congrés de divendres. Illa ha anunciat al llarg del debat la creació d'un fons d'emergència habitacional per evitar el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat extrema; i una nova fórmula de compra conjunta amb la Generalitat per a persones de més de 40 anys amb ingressos estables, a més de l'ampliació dels denominats Crèdits d'Emancipació.
"Celebro els decrets aprovats avui pel govern d'Espanya en matèria d'habitatges, és una molt bona notícia per al país, per a les persones que necessiten la nostra protecció per no perdre casa seva", ha subratllat Illa, que ha assenyalat que la crisi actual marca un punt d'inflexió i ha situat els decrets de l'executiu de Sánchez com un exemple de política útil.
Els dos primers debats de política general d'Illa com a president ja van estar marcats per l'habitatge. El primer any, tot just un mes després de prendre possessió, va anunciar un pla per construir 50.000 nous habitatges. Un any més tard va anunciar la proposta per impulsar la construcció de 214.000 nous habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial.
Compra conjunta
Enguany, en el transcurs del discurs d'una hora i mitja, Illa ha anunciat una nova fórmula de compra conjunta d'habitatge amb la Generalitat, a partir de l'aplicació del Codi civil Català i dirigida a persones de més de 40 anys amb ingressos estables. En el cas de les persones d'entre 40 i 55 anys, la Generalitat assumirà la meitat de la propietat de l'habitatge i el comprador hi podrà viure durant 50 anys; en el cas de les persones de 56 anys o més, la Generalitat n'assumirà el 60% de la propietat i el comprador hi podrà viure com a propietari durant 40 anys. Durant aquest temps, mantindrà el dret de vendre la seva propietat o deixar-la en herència. Si es posa en venda, segons han detallat fonts del Govern, la Generalitat tindrà preferència per adquirir-la i deixar-la dins del parc protegit. Si s'esgota el termini, el propietari podrà adquirir la part de la Generalitat o l'habitatge torna al parc públic protegit. Illa ha subratllat que es tracta d'una fórmula "inèdita, que no té cap altra comunitat autònoma", atès que es basa en l'article 547 del Codi civil Català, i ha concretat tindrà una dotació inicial de 100 milions d'euros.
Pel que fa al nou fons d'Emergència Habitacional, es dirigeix específicament per a persones en situació d'extrema vulnerabilitat, i per als quals s'han esgotat totes les altres vies, entre les quals les dels decrets aprovats aquest dimarts pel Consell de Ministres. Estarà dotat amb 25 milions i ha subratllat que queda obert a la participació d'altres administracions municipals o supramunicipals.
Així mateix, el president ha anunciat una ampliació dels Préstecs Emancipació, per a persones de 18 a 40 anys que comprin el primer habitatge, i dels quals ha assegurat que fins ara s'hi han beneficiat més de 2.600 persones. Ha concretat que s'ampliaran aquests préstecs per finançar el 20% de la compra d'habitatge protegit o el 20% d'obres de rehabilitació.
Reconeixement de l'autoritat pública dels mestres
El debat se celebra, a més, després d'un curs de mobilitzacions i conflictes a Educació i aquest també ha estat un dels punts d'atenció de la intervenció. Illa ha reiterat la proposta d'impulsar un pacte de país en educació, però, a més, ha dedicat un gest directe als mestres i les seves reivindicacions. Ha plantejat a la resta de grups reforçar el paper dels professionals de l'educació amb la "protecció dels docents en l'exercici de les seves funcions", per la qual cosa proposa que es reconegui l'autoritat pública dels mestres.
Illa ha dedicat nombroses referències a la situació política global i les amenaces contra la democràcia. En aquest context, entre els anuncis que ha fet aquest dimarts durant la seva intervenció inicial al debat de política general, hi ha també la celebració a Catalunya d'una Conferència de Regions per la Democràcia.