Els documents secrets del 23F desclassificats aquests dimecres han deixat més informacions anecdòtiques que veritables secrets al descobert, o informacions que puguin ser comprometedores per algun dels actors polítics actuals. El passat és passat, i el que la majoria dels partits de l’oposició -de dretes i d’esquerres- consideraven una “cortina de fum” o una “maniobra de distracció” del govern de Pedro Sánchez abans de conèixer el contingut dels documents, ara els partits més a l’esquerra del PSOE ho veuen clarament com “una operació de blanqueig del rei Joan Carles I”. Mentre el principal partit de l’oposició, a través del seu líder Alberto Núñez Feijóo veuen al rei emèrit com un heroi que va “aturar el cop d’estat”, va salvar la democràcia i demanen el seu retorn a Espanya, la majoria dels partits d’esquerra ho veuen molt diferent. Veuen la desclassificació dels documents com “una operació de blanqueig” de Joan Carles I, es mostren molt més escèptics sobre el paper del monarca i creuen que el contingut revelat fa molt curt i no ajuda a aclarir el que realment va passar. Aquesta és l'opinió d’alguns dels polítics que han opinat en els passadissos del Congrés.
El desmentiment del PCE
El Partit Popular no existia en 1981, quan es va produir l’intent de cop d’estat, però sí el Partit Comunista d’Espanya (PCE), un actor polític fonamental en aquell moment, liderat per Santiago Carrillo. Ara, un altre Santiago (de cognom), Enrique Santiago, és el secretari general del PCE i ha denunciat una “claríssima operació de blanqueig” de Joan Carles I. A parer seu, el rei aquest sabia el que s’estava preparant i “va deixar passar moltes hores” per veure “com s’equilibraven i com es posicionaven els diferents capitans generals”. I ha afegit que “el rei emèrit, òbviament, no té cap prohibició de tornar a Espanya, però s’ha convertit en una autèntica vergonya per a aquest país”. A més, Santiago, que també és portaveu d’IU del grup Sumar en el Congrés, ha negat una de les informacions que ha sortit a la llum: una suposada nota que s’atribueix al Comitè Central del seu partit, en la que els comunistes haurien alertat conra els intents d’implicar a la monarquia en l’intent colpista. Santiago es referia així al document datat l’11 de maig de 1981, suposadament registrat per la Direcció General de la Policia, en què la direcció del partit advertia el líder, Santiago Carrillo, del perill que suposaria incidir en la suposada implicació del Rei en el cop frustrat. “Hem verificat als arxius històrics del partit que aquesta nota no existeix en absolut”, ha sentenciat Santiago, que també ha aprofitat per destacar que els documents fets públics aquest dimecres evidencien que el PCE “estava absolutament infiltrat fins dalt per la Policia”, tot i que Espanya ja es trobava en “ple període democràtic” i els comunistes fins i tot havien estat presents a la ponència que va donar lloc a la Constitució de 1978.
ERC: “Els delinqüents, millor fora que dins”
El portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, s’ha mostrat totalment en desacord amb Feijóo sobre el seu desig de què el rei emèrit Joan Carles torni a Espanya, i ha opinat que “els delinqüents millor fora que dins”. Rufián ha resumit que el rei va "permetre" que els militars que pensaven que el país "era seu" poguessin fer "el que van fer".
Irrellevant i insuficient per Sumar
La portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero, ha afirmat que en aquests moments no li sembla rellevant la possibilitat que el rei Joan Carles I torni a Espanya, tal com ha defensat aquest dijous el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La desclassificació dels documents, per Barbero, és insuficient i creu que Espanya necessita una llei que no sigui “preconstitucional” i cal impulsar una nova Llei de Secrets Oficials aprofitant la desclassificació dels documents del cop d'estat del 23F.
La decepció de Bildu i Compromís
La portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, considera que la desclassificació de documents relatius a la temptativa colpista del 23 de febrer de 1981 ha causat “força decepció”. La dirigent de l’esquerra abertzale ha assenyalat que els documents desclassificats pel govern espanyol no revelen dades més enllà del que ja era conegut i que, per tant, “no hi ha hagut sorpreses”. En opinió de Bildu, de la mateixa manera que s’han desclassificat els documents sobre el 23F, s’haurien de desclassificar “molts més”.
Decepció és també el que ha mostrat el diputat de Compromís, Alberto Ibáñez, qui assegura tenir “els mateixos dubtes” que tenia abans de desclassificar els documents, igual que la seva companya Àgueda Mico, qui ha afirmat que s’ha fet públic el que “més o menys ja se sabia”.
Insuficients pel PNB
La portaveu del PNB en el Congrés, Maribel Vaquero, també creu que el que s’ha desclassificat és “insuficient” i que s’han de treure a la llum la resta de documents secrets. “De la mateixa manera que s’han desclassificat aquests documents, s’haurien de desclassificar molts més”, ha remarcat. Vaquero ha evitat valorar encara si el rei Joan Carles va aturar el cop militar, amb l’argument que ja hi haurà temps de veure la informació que va sortint i que ja ho faran més endavant.
L’escepticisme del BNG
Un altre partit que ha opinat al voltant de la figura del rei emèrit, en aquell moment rei Joan Carles I i cap de les forces armades, és el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Néstor Rego, el portaveu en el Congrés, s’ha mostrat escèptic i veu precipitat concloure que el rei “va salvar la democràcia” perquè creu que encara hi ha molta informació que continua secreta. Pel que fa a la seva possible tornada, creu que hauria de ser per fer front “a una justícia que no existeix”, perquè “no es tracta només del 23F sinó de moltes actuacions posteriors de corrupció o d’incompliment amb Hisenda sobre les que encara no ha rendit comptes”.
Pel PSOE, la "ultradreta va conspirar"
Pel que fa al PSOE, José Zaragoza creu que una de les principals conclusions que han deixat els documents del 23F desclassificats és que “la ultradreta va conspirar” i la societat “va defensar la democràcia”. El socialista ha subratllat que ha subratllat que “l’únic que es confirma és el que ja sabíem, que l’extrema dreta va conspirar” en la temptativa colpista liderada per Antonio Tejero, que casualment va morir ahir a 93 anys, el dia que es feien públics aquests documents que, per Zaragoza, “desbaraten moltes teories de la conspiració”. “Quan hi ha transparència s’acaba amb la impunitat dels qui difonen teories de la conspiració; en aquest país hi ha antivacunes i gent que s’inventa moltes coses”, ha afegit.