Espanya haurà de passar el 22 de gener vinent el que a les Nacions Unides es coneix com l’Examen Periòdic Universal (EPU). Es tracta d’un mecanisme del Consell de Drets Humans amb el qual cada cinc anys tots els països membres se sotmeten a revisió per part de la resta d’Estats. La violència que es va produir contra els votants del referèndum de l’1-O a Catalunya i la posterior persecució judicial del moviment independentista seran presents en l’examen.

El procés de preparació de l’examen es basa en tres documents. Un informe de 20 pàgines preparat pel ministeri d’Exteriors sobre la situació dels drets humans a Espanya; una compilació de 10 pàgines de l'Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, on recull la informació i procediments oberts; i un resum de 10 pàgines elaborat a partir de les aportacions de la societat civil on, entre d’altres entitats, s’hi ha incorporat aportacions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Síndic de Greuges.

Tot i que l'informe del ministeri d'Exteriors espanyol evita fer cap referència als fets que es van produir l'1-O, tant el text de l'Alt Comissionat com els de les entitats civils, entren a fons en el tema.

Summament preocupat

El document de l'Oficina de l'Alt Comissionat aborda aquesta qüestió a partir del capítol dedicat a drets civils i polítics. “L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans es va mostrar summament preocupat pels actes de violència ocorreguts a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, en què, segons s’havia informat , havien resultat ferides centenars de persones”, recorda el document on s’assenyala que es va demanar a l’Estat espanyol una investigació “exhaustiva, independent i imparcial” dels fets.

En l’apartat dedicat a dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona, es recorda que diferents experts de Nacions Unides es van mostrar preocupats per aquells fets, que l’Alt Comissionat i la relatora especial sobre drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació van advertir que qualsevol ús de la força per part de la policia havia de ser “necessari i proporcionat”.

El text assenyala també que el 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària va concloure que la privació de llibertat de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa havia estat arbitrària i “va demanar a les autoritats espanyoles que els posessin immediatament en llibertat, els concedissin el dret a una reparació i s'efectués una investigació exhaustiva independent sobre les circumstàncies de la seva detenció”.

L’informe de l'Alt Comissionat recull que l’Estat espanyol va respondre que les detencions no obeïen “a l’aspiració política legítima de separació de Catalunya, sinó exclusivament com a una mesura judicial per uns fets concrets duts a termes al marge de l’estat de dret”.

No obstruir participar l'1-O

El text torna a abordar la situació a Catalunya en l’apartat 3 d’aquest capítol, sobre llibertats fonamentals i dret a participar en la vida pública i política, on recorda que abans de l'1-O, el 28 de setembre del 2017, dos relators especials van demanar a les autoritats espanyoles que vetllessin per les mesures adoptades arran del referèndum per evitar que no obstruís la participació ciutadana ni l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació.

“Van afirmar que les autoritats espanyoles tenien la responsabilitat de respectar aquests drets, que eren essencials per a les societats democràtiques, i van instar totes les parts a exercir la major moderació i a evitar actes violents de qualsevol tipus perquè les protestes fossin pacífiques”, afegeix.

Bloqueig de llocs web

Així mateix recorda que van expressar preocupació pel bloqueig de llocs web i la interrupció del mítings polítics. “S’havia detingut polítics i s’havia acusat de sedició els líders de les protestes massives”, rebla.

El 4 d’octubre de 2017, apunta l’informe de l’Alt Comissionat, quatre responsables de procediments especials van instar les autoritats espanyoles a “respectar plenament els drets humans fonamentals, en particular els drets a la llibertat de reunió i associació pacífiques, a la participació en els afers públics i a la llibertat d’expressió”.

Els experts van preguntar també per què centenars de ciutadans que es manifestaven pacíficament havien resultat ferits, així com alguns agents de la policia.

Diàleg i detencions

“El 25 d’octubre, en relació amb la situació que s’estava vivint a Espanya, l’expert independent sobre la promoció d’un ordre internacional democràtic i equitatiu va demanar a les autoritats espanyoles que entaulessin negociacions de bona fe amb els dirigents de Catalunya després de l’anunci que el Govern espanyol suspendria l’autonomia de la regió”, afegeix.

El mes d’abril el relator especial sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i expressió va dirigir la seva atenció sobre les detencions dels membres del govern català i a dirigents d’organitzacions de la societat civil acusant-los, entre altre delictes de rebel·lió, recorda el document. “Va instar les autoritats espanyoles que s’abstingués d’imputar figures polítiques i manifestants catalans pel delicte de rebel·lió, que comporta una pena de presó de fins a 30 anys”, recorda.

El text senyala que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans va expressar la convicció que la situació a Catalunya s’havia de resoldre mitjançant el diàleg polític, amb ple respecte a les llibertats i va demanar al govern espanyol que acceptés sense dilació “les sol·licituds de visita formulades per un seguit d’experts en drets humans de les NU interessades en el tema”. Igualment, recull l’interès de diferents experts que van reclamar diàleg.

Malgrat les múltiples actuacions de les Nacions Unides en relació als fets de l'1-O i a la persecució contra els líders del procés que recull la memòria de l'Oficina de l'Alt Comissionat, l'informe elaborat pel Ministeri d'Exteriors, no fa cap referència a aquest tema.

On sí hi apareixen nombroses referències és en el resum elaborat pel ministeri a partir de les aportacions fetes des de la societat civil.

L'examen a Espanya del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides pot incloure, a banda dels informes, preguntes d'altres estats i conclou amb recomanacions.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat