A principis del 2019, amb el conflicte polític en un dels seus punts més àlgids i amb els presos enfrontant-se al judici al procés, Òmnium va començar a reivindicar una amnistia que, 5 anys més tard i davant de la necessitat de Pedro Sánchez de comptar amb els 14 vots dels diputats d’ERC i Junts al Congrés per a la seva investidura, es va fer realitat. El 30 de maig es va aprovar definitivament a la cambra baixa (no es va publicar al BOE fins després de les eleccions europees) i en aquell moment l’entitat presidida per Xavier Antich va engegar la Sindicatura de l’Amnistia, que posaven al “servei de les persones represaliades, per garantir el compliment efectiu de la llei i crear un punt de trobada de l’estratègia antirepressiva”. Un any més tard, Òmnium passa comptes i el balanç que en fa de l’aplicació de la llei, en un informe, no és especialment positiu, concloent que s’ha fet una “aplicació limitada, lenta i desigual de la norma”.
1.610 represaliats amnistiables
La Sindicatura ha anat recopilant informació sobre l’aplicació de la llei i ha denunciat les vulneracions que s’han produït tant en les peticions com en l’aplicació de la norma. Segons les seves dades, hi havia un total de 1.610 persones represaliades i amnistiables, de les quals 691 tenien causes penals i 35 del Tribunal de Comptes. Segons l’anàlisi d’Òmnium, 236 d’aquestes són causes tancades, amb 178 amnisties, 49 arxius i 9 absolucions. Per altra banda, l’amnistia s’ha denegat en 35 causes, 48 s’han suspès per qüestions d’inconstitucionalitat al TC o prejudicials al TJUE (és el cas dels líders polítics del procés condemnats per malversació: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva), en 75 no hi ha constància de resposta judicial i en 322 no hi ha constància que s’hagin tramitat.
40% de les sol·licituds, pendents de la resolució o denegades
Per altra banda, de les 844 persones que tenien sancions administratives, només 21 han estat beneficiades per l’amnistia, a 19 se’ls ha denegat i 2 esperen resposta. En canvi, hi ha hagut 170 agents de cossos i forces de seguretat beneficiats per l’amnistia. Durant mesos, hi va haver més agents que no pas independentistes amb l’amnistia aplicada. “Un dels indicadors més clars de l’aplicació parcial és la impunitat de la violència policial. La xifra d’agents de cossos i de forces de seguretat que s’han beneficiat ha anat augmentant”, denuncien, recordant que moltes no són fermes i que acusacions particulars i organitzacions, entre les quals Òmnium mateix, han presentat recursos de cassació davant del Suprem: “La llei d’amnistia clarament exclou del seu àmbit d’aplicació la violència policial constitutiva de delictes de tortura o tractes degradants o inhumans. Per tot plegat, la Sindicatura conclou un any després de l’aprovació de la llei al congrés, que hi ha hagut “impunitat policial”.
Segons les dades de la Sindicatura de l’Amnistia d’Òmnium, hi ha un 40% de les sol·licituds que estan pendents de resolució o que han estat denegades. En total, 158 persones, que, malgrat que l’han demanada, no se’ls ha aplicat la llei d’amnistia.
Aplicació insuficient
Amb tot, des d’Òmnium també celebren que en els últims mesos les xifres de l’aplicació hagin anat en augment: en els últims set mesos, un 228% més que a l’inici, i també que la majoria s’han aplicat als manifestants contra la sentència que es va fer pública la tardor del 2019. Ara bé, per l’entitat liderada per Xavier Antich, el fet que només s’hagin tancat definitivament 236 casos (32,5% de les persones amnistiables) fa que sigui “clarament insuficient” la xifra d’aplicació. En la mateixa línia, lamenten que jutjats i tribunals pràcticament no hagin actuat d’ofici per aplicar l’amnistia i també que moltes persones que la podrien demanar, encara no han tramitat la seva sol·licitud perquè les defenses no els han informat.
Òmnium també posa el focus en l’”arbitrarietat judicial”, ja que un 9% de les sol·licituds que han estat denegades als represaliats la demostren: “En molts casos, els jutges no han justificat adequadament la seva decisió o han aplicat criteris ideològics. Hi ha incongruències notables entre tribunals: un mateix delicte ha estat amnistiat en unes causes i denegat en d’altres, com per exemple la malversació, la desobediència o els desordres públics”, censuren. En aquest sentit, també existeix una “aplicació desigual”, ja que els líders polítics del procés i també aquells procediments judicials a “òrgans especialment bel·ligerants” contra l’amnistia, han rebut un nombre més elevat de denegacions o suspensions de les seves sol·licituds.