Més bastons a les rodes. El Tribunal Suprem continua la seva particular croada contra l’independentisme i s’oposa ara a un nou indult a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva que extingeixi la pena d’inhabilitació. Després que la Sala Penal del Suprem es negués a aplicar-los l’amnistia, i a l’espera de la decisió del Tribunal Constitucional sobre el seu recurs d’empara per aquesta qüestió, és una via que podria servir als exconsellers del Govern de l’1-O per presentar-se a unes futures eleccions catalanes. La petició la va presentar un ciutadà particular (Jordi Miralda) fa uns mesos, la Fiscalia la va avalar i ara el Suprem ha emès una opinió contrària. És un informe preceptiu i no vinculant, perquè la decisió final correspon al govern espanyol, que té l’última paraula i pot aprovar l’indult malgrat que el Suprem s’hi hagi oposat. De fet, els indults del 2021, que van permetre als presos polítics sortir de la presó, però van mantenir la pena d’inhabilitació, ja van comptar amb el rebuig del Suprem. De moment, fonts del Ministeri de Justícia responen a ElNacional.cat que, com en qualsevol sol·licitud d’indult, “s’han d’examinar els expedients” i eviten “avançar la decisió final” ni la seva “opinió” sobre les afirmacions contingudes als informes previs per “respecte a les persones afectades”. Per cert, fa quatre mesos, Jordi Turull va demanar per carta al ministre Félix Bolaños que no l’indulti per no “blanquejar” una “actuació clarament prevaricadora”.
📝 La Fiscalia avala indultar Junqueras, Turull, Romeva i Bassa després de no ser amnistiats pel Suprem
El Suprem argumenta que la llei que regula els indults limita que es concedeixin si el tribunal sentenciador mostra la seva disconformitat. L’informe al·lega que atorgar un nou indult obriria una “indissimulada via d’interferència governativa en les resolucions judicials fermes que permetria convertir en total el que el legislador ha volgut que sigui parcial”. “L’extinció d’una part de la pena, conseqüència obligada del primer informe negatiu del tribunal sentenciador, no pot anar més enllà del que el legislador ha volgut. I no pot ser el fruit d’una fragmentació de la condemna que, mitjançant l’acumulació de successives sol·licituds d’indult, eludeixi la prohibició legal”, argumenta. “L’encadenament de peticions d’indult pels mateixos fets delictius no pot servir d’excusa per eludir els límits imposats per la Llei”, rebla el document.
A què es refereix el Suprem? L’Alt Tribunal recorda que l’article 11 de la llei fixa que l’indult total “s’atorgarà tan sols en el cas d’existir raons de justícia, equitat o utilitat pública a parer del tribunal sentenciador” i subratlla que l’article 12 de la norma estipula que, “en els altres casos”, es concedirà “tan sols el parcial” i “amb preferència la commutació de la pena imposada en una altra de menys greu dins de la mateixa escala gradual”. “Per tant, l’informe favorable del tribunal sentenciador opera com a pressupost i límit a la capacitat del govern espanyol per deixar sense efecte una sentència ferma dictada per un òrgan jurisdiccional”, justifica el Suprem. “Substituir ara el primer indult parcial per un segon indult parcial o total xocaria frontalment amb els límits que fan legítima la seva concessió”, afegeix l’informe. “En definitiva, el que ara es demana del govern espanyol és que converteixi el parcial en total i que faci revocable el que ha de ser irrevocable. I que ho faci, a més, amb manifesta vulneració del règim jurídic regulador de la concessió del dret de gràcia”, conclou l’informe.
“No hi ha la més petita prova o el més feble indici de penediment”
En la seva argumentació, el Suprem utilitza una altra arma per oposar-se a l’indult. Concretament, s’escuda en el fet que la llei estipula que el tribunal sentenciador farà constar al seu informe la conducta del penat posterior a l’executòria i, especialment, les “proves o indicis del seu penediment que s’haguessin observat”. I, en aquest sentit, la Sala Penal és clara: “Aquesta sala no està en condicions de deixar constància de la més petita prova o el més feble indici de penediment”. Finalment, el Suprem recorda un passatge del seu primer informe: “Ni tan sols flexibilitzant aquest requeriment legal i alliberant la seva exigència de la necessitat d’un sentiment de contrició pel fet executat, podríem entreveure una voluntat de retrobament amb l’ordre jurídic menyscabat pel delicte”.
La Fiscalia va avalar els indults perquè és “excessiu” que es continuï complint la pena d’inhabilitació
La Fiscalia és partidària d’amnistiar Junqueras, Turull, Romeva i Bassa. En un expedient signat per la tinent fiscal del Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, va al·legar que la concessió de l’indult “sembla pertinent”, atès que és “excessiu” que “es continuï complint la pena d’inhabilitació” veient que “altres intervinents en fets que s’emmarquen en el procés independentista català han de veure extingida de manera total la seva responsabilitat penal sense ser enjudiciats, en haver d’arxivar les causes iniciades contra ells”. El Ministeri Fiscal va considerar que “no s’entén” que els quatre membres del Govern del 2017 no puguin ser amnistiats mentre que la norma de l’oblit penal sí que es pot aplicar a “aquells encara no jutjats i que no han estat objecte de condemna ni han començat a complir-la”.
ERC denuncia que el Suprem "persisteix en la injustícia i la persecució"
Hores després de saber la decisió del Tribunal Suprem d’oposar-se a l'indult a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, des d'Esquerra Republicana de Catalunya han assegurat que no els sorprèn. "De qui emet una sentència injusta i no aplica una llei d'amnistia aprovada per les Corts no es pot esperar altra cosa que persisteixi en la injustícia i la persecució", han denunciat els republicans en un comunicat. En aquest sentit, han insistit que la decisió "va en la línia del que sempre ha fet la sala penal del TS de dictar resolucions contra persones pel seu posicionament polític". En qualsevol cas, han subratllat que es tracta d'un "tràmit preceptiu i no vinculant".