L’extrema dreta fa temps que ha deixat de ser una excepció a Europa per convertir-se en una presència habitual (i creixent) a les urnes. El que abans semblava un avís aïllat s’ha anat estenent com una taca d’oli: a Itàlia, a Suècia, als Països Baixos... i ara també a Romania, on els ultres han guanyat les eleccions. El mapa europeu es va tenyint de discursos autoritaris, xenòfobs i antieuropeus mentre el vot de protesta es transforma, cada cop més, en vot de poder. El que espantava, ara mana. El País arrenca la setmana destacant la victòria ultra a Romania: "Els ultres guanyen la primera volta de les presidencials a Romania", apunta. I és que el candidat d'ultradreta i populista George Simion ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials a Romania, que es van celebrar aquest diumenge. Amb més del 85% dels vots escrutats, ha aconseguit el 40% dels suports dels electors. Caldrà esperar al recompte definitiu per saber a qui s'enfrontarà a la segona volta, ja que tant l'alcalde de Bucarest, el liberal Nicusor Dan, com l'actual president en funcions, Crin Antonescu, es disputen encara la segona plaça frec a frec amb un 20% dels vots cadascú. La nova votació està prevista per al 18 de maig. I no hi ha prova que et faci ser més ultra que una felicitació de Santiago Abascal, el líder de Vox, que ha felicitat Gerge Simion i ha considerat que "el poble romanès està cada vegada més prop de recuperar la seva llibertat i sobirania". En el seu compte de X, Abascal ha escrit: "Enhorabona @georgesimion per arrasar en la primera volta. El poble romanès està cada vegada més prop de recuperar la seva llibertat i sobirania enfront de l'onada lliberticida que assola Europa de la mà de la Comissió Europea de populars i socialistes. La llibertat d'expressió i la democràcia s'obren pas". Parlant d'Europa, El País també porta una enquesta que assegura que, tot i que l’europeisme es manté alt a Espanya, els discursos de l’extrema dreta comencen a calar: gairebé la meitat dels enquestats associen la UE amb valors negatius i situen la immigració com el repte principal per davant de la pobresa o els conflictes.
A l'ABC se segueix intentant buscar un culpable de l'apagada de tot just fa una setmana: "El govern espanyol ja va rebre avisos dos mesos abans de l'apagada", assegura a la seva portada. Fonts del sector, tal com indica el citat diari conservador, han assegurat que les principals elèctriques i associacions del sector van alertar el Ministeri per a la Transició Ecològica, abans de Setmana Santa, del risc que la xarxa es veiés saturada per l’entrada massiva d’energia renovable. Les borrasques de març van afavorir l’energia eòlica i van omplir els embassaments, mentre que amb l’arribada de la primavera s’hi sumava una forta producció solar, expliquen. Aquest còctel podia provocar desequilibris si no es compensava amb altres centrals capaces de donar estabilitat al sistema, aclareixen les fonts del diari que afegeixen que l’avís es va traslladar en diverses reunions amb la vicepresidenta tercera Sara Aagesen, "especialment si Red Eléctrica optava per una gestió massa agressiva del mix energètic". També a la portada del diari una entrevista a Juan Carlos Unzué, exfutbolista i exentrenador afectat per l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), el qual sentencia que "no podem permetre que els malalts d'ELA segueixin sense rebre ajudes".
Finalment, El Mundo i El Periódico estan ja molt concentrats en el conclave que està previst que comenci aquest dimecres 7 de maig. El primer diari comparteix una imatge de Timothy Dolan, un dels principals 'papables' (del sector conservador i molt proper a Donald Trump), besant el cap d'un nadó. "Fent petons a bebès com polítics en campanya", apunta el diari. Per la seva banda, El Periódico entrevista el cardenal Anders Arborelius, qui creu que "seria lògic que el pròxim papa fos africà o asiàtic". El Vaticà va oficiar aquest diumenge l'última missa de les 'Novendiales', període de nou dies de dol en memòria del difunt papa Francesc, mentre els cardenals es preparen per a buscar al seu successor en el conclave des del dimecres. Durant aquest període de dol, cada dia s'ha dedicat a la basílica de Sant Pere una missa en la memòria del pontífex argentí, mort el 21 d'abril. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
