"Estem a les portes d'un hivern molt difícil per a les persones, els ajuntaments i les petites i mitjanes empreses". Amb aquesta advertència ha arrencat la seva intervenció la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras. El partit ha presentat aquest divendres un nou front comú de tots els seus representants a les principals institucions de l'Estat (des del mateix Congrés i el Senat al Parlament de Catalunya) per tal de fer front a l'amenaça real que suposa l'increment de preus en matèria energètica. L'estratègia que posaran en marxa els de Borràs i Turull es tradueix en diverses mesures a les tres cambres legislatives per combatre l'increment de la despesa de la factura elèctrica, i aconseguir així que els ajuntaments no hagin de fer front a aquest repte. Precisament per això, Nogueras s'ha vist acompanyada per la  diputada i alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, a més d'una àmplia delegació de caps de llista de Junts per Catalunya a les properes eleccions municipals, així com el portaveu al Senat, Josep Lluis Cleries, i el diputat Ramon Tremosa.

Ha estat l'alcaldessa qui ha pres la paraula per denunciar la situació en què es troben molts municipis catalans, i també de l'Estat. Els pobles i ciutats es veuen obligats a prestar serveis essencials per a la ciutadania, com ara centres cívics, policia local o l'enllumenat públic, que si no se n'ocupessin ells "no quedarien coberts". Però tots aquests projectes tenen un cost, el qual tan sols s'ha vist multiplicat amb l'actual crisi energètica que travessa Europa. "Ara ens trobem a un increment de la factura i a uns sobrecostos que no teníem previstos", ha lamentat, remarcant la realitat que viuen indrets com Sabadell, Barcelona i també Begues, on l'any vinent es doblarà la partida destinada a pagar l'electricitat. "Per això som aquí Junts", ha dit. "Reclamem al govern espanyol que ens doni un cop de mà". Mercè Esteve ha assenyalat l'executiu central com el responsable de donar resposta a la situació, i ha insistit que ha d'"implementar mesures urgents" amb una injecció de fons als ajuntaments. "Des del món local continuarem fent tot allò que està a les nostres mans, però ens cal ajuda".

Per aconseguir aquesta injecció extra, Junts ja ha treballat des d'instàncies estatals. Així, Miriam Nogueras ha detallat que el partit va proposar la creació d'un fons extraordinari de 16.000 milions d'euros per ajudar els ajuntaments, així com també les petites i mitjanes empreses, amb la factura energètica. D'aquest total, 10.000 milions serien pel teixit productiu i 6.000 pel món local. Però la proposta, que es va presentar en forma d'esmena als pressupostos de l'Estat durant el seu tràmit al Congrés dels Diputats, va ser rebutjada per PSOE i Unidas Podemos. "On està el govern espanyol davant d'aquesta situació? Sembla que doni l'esquena als ciutadans i a les administracions", ha criticat. Però Junts no es quedarà de braços plegats, i tornarà a intentar-ho, ara des del Senat. Aquest mateix divendres, els de Borràs i Turull han presentat una nova esmena als pressupostos a la cambra alta, on les tornaran a defensar. "Que sàpiguen els socialistes i els comuns que en parlarem. I, si no admeten esmenes, presentarem proposicions de llei o mocions", ha advertit Josep Lluis Cleries.

 

La Generalitat, amb un marge "molt escàs" per actuar

Per la seva banda, el diputat Ramon Tremosa també ha volgut ampliar el focus més enllà del govern espanyol i mirar cap a la Generalitat. Així, ha recordat que la setmana passada el Parlament va acordar, a iniciativa de Junts, pressionar l'executiu perquè incrementés els recursos humans destinats a tramitar projectes de renovables "com més ràpid possible". La moció també donava al Govern el mandat per estudiar el potencial de la recentment creada energètica pública de la Generalitat per "generar i distribuir energia", així com el potencial dels 66 pantans que hi ha a Catalunya. Ara bé, malgrat reconèixer que el principat va "lent" en matèria de renovables, ha tirat pilotes fora per recordar que la Generalitat té igualment un marge "molt escàs" per actuar i ajudar els ajuntaments i les pimes. "Catalunya només recapta el 5% dels impostos que paguen els catalans", ha subratllat, de manera que és el govern central qui ha d'actuar. "Qui té marge de maniobra és l'Estat".