El malestar de la comunitat educativa amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray no cessa. Desenes de persones s'han concentrat aquest dilluns a les portes de la Universitat de Barcelona per protestar contra les seves polítiques, aprofitant la seva presència per un acte on ha d'intervenir. Els manifestants han entrat a la sala on se celebrava l'acte amb pancartes, xiulets i cassoles demanant la dimissió del conseller. Així, a la porta s'han viscut moments de tensió entre els coordinadors de la xerrada i aquelles persones que volien entrar. Finalment, s'ha hagut de cancel·lar l'acte celebrat pel departament d'Educació. "Qualsevol manifestació s'ha de fer sense sabotatges ni intimidacions. Això és una falta de respecte", ha declarat Cambray.

Cambray presenta aquesta tarda el document 'Nous aprenentatges, nous espais', que estableix les bases per uns nous criteris de transformació dels centres que donin resposta als nous aprenentatges. En la presentació també ha participat la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig; la presidenta de la Fundació Jaume Bofill, Isabel Vilaseca; la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.

Tot plegat arriba després d'un mes relativament tranquil entre la comunitat educativa, però després de setmanes de protesta. El mes calent va ser el de març, on es van convocar diverses jornades de vaga i després el conseller va acceptar reunir-se amb els sindicats, però amb reunions que no van aconseguir arribar a bon port i que van acabar sense acord. 

Calendari i retallades

El principal punt de desacord i que va fer esclatar les protestes va ser la modificació del calendari i l'avançament del curs escolar, però la comunitat també demana que es reverteixin les retallades que s'arrosseguen des de la dècada passada. Després de totes les protestes, les negociacions entre el comitè de vaga i la conselleria estan paralitzades perquè les dues parts es van aixecar de la taula a proposta de la mediació del Departament de Treball, en veure que les posicions estaven massa allunyades perquè s'arribés a un acord.

Tal com va avançar ElNacional.cat, el Govern va proposar als sindicats augmentar el nombre de docents a partir del curs que ve, però els representants de mestres i professors van acabar rebutjant-ho. Entenien que era una “misèria” de xifra si es repartia per tot Catalunya i perquè hi havia altres mesures que no haguessin aplicat fins al curs 2024-2025. Aquest bloqueig de les negociacions es va traduir en una raó més per sortir al carrer per part dels manifestants.