Espanya torna a relliscar. Aquest dimecres s'ha celebrat una nova reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea en què, un cop més, s'ha fet referència a la possibilitat d'incorporar el català, el basc i el gallec com a llengües oficials a la institució europea. Però el punt de l'ordre del dia en què s'ha debatut aquesta qüestió ha durat escassos dos minuts. El govern espanyol ha estat el responsable d'aquesta patinada, ja que només va compartir la nova proposta sobre l'oficialització de les tres llengües amb la resta d'estats europeus aquest dilluns al vespre, un dia i mig abans de la reunió del dimecres, cosa que ha generat malestar entre els altres països comunitaris.
Fonts diplomàtiques europees presents a la trobada —que durant aquest punt no ha estat pública als mitjans de comunicació— han explicat que només hi ha intervingut el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, qui també presidia la sessió. A falta del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que no ha viatjat fins a Brussel·les per a l'ocasió, Navarro ha explicat a la resta de socis la nova proposta espanyola sense rebre cap reacció. Cap altre representant ha intervingut en aquest punt sobre la situació de la petició d'oficialitat de les tres llengües. "No hi ha hagut comentaris", subratllen fonts presents a la sala a l'ACN. Aquest dimecres no es preveia cap votació sobre la qüestió, però la patinada d'Espanya ha fet impossible també qualsevol avenç mínim.
En la reunió d'aquest dimecres es preveia que es fes un 'estat de la qüestió' sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Però això no ha estat possible perquè el govern espanyol només va fer arribar la seva nova proposta als socis comunitaris aquest dilluns a la nit, i en castellà, dificultant així les possibilitats d'analitzar detingudament el moviment a temps per la trobada d'avui. Així ho havia manifestat públicament aquest matí el ministre d'Afers Exteriors de Finlàndia, Anders Adlercreutz, en un contacte amb els mitjans de comunicació abans del Consell d'Afers Generals. "Vam rebre la proposta espanyola sobre aquesta qüestió dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps de mirar-nos-la", ha lamentat el ministre finlandès.
La proposta espanyola: sis condicionants
En tot cas, la proposta presentada per la part espanyola, feta a mida del català, el basc i el gallec, busca assegurar-se el suport d'aquells estats membres que poden tenir reticències perquè l'oficialització de les tres llengües iniciï un efecte dòmino que acabi amb la inclusió d'altres llengües minoritàries a la Unió Europea. La iniciativa afegiria un annex al Reglament 1 del Consell de la Unió Europea, pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, i establiria sis condicions essencials perquè qualsevol llengua s'hi pogués incloure a posteriori: ser originàries d'un estat membre, comptar amb reconeixement constitucional en un estat membre, ser llengües de treball al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE sobre la base d’acords administratius, que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell, i que sigui un estat qui demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost.