El ministeri de Drets Socials, encapçalat per la secretaria general de Podemos Ione Belarra, inclourà en la Llei de Famílies un permís per cures d'almenys 7 dies l'any amb el 100% de la remuneració. Aquest serviria tant per tenir cura de fills com dels pares i altres convivents. Així ho ha avançat la mateixa Belarra en el marc de la jornada 'Una llei per protegir totes les famílies' en què ha presentat un nou Llibre Blanc per establir un marc nacional sobre el suport i la protecció de les famílies. "La covid ens ha ensenyat que el més important és tenir cura de nosaltres i tenir temps per cuidar als del nostre costat. Són lliçons que han vingut per quedar. Per això, pensem que Espanya ha de començar a homologar-se amb altres països de la UE", creant aquest nou permís de set dies, que es podria allargar fins als 9 en el cas que suposi un desplaçament a una altra autonomia. A hores d'ara, aquest permís és de només dos dies a l'any, lluny del que proposa la UE, que el 2019 recomanava un permís de mínim 5 dies anuals. 

Belarra, que ha estat acompanyada en aquest acte per la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha presentat alguns dels detalls de la proposta. Concretament, la idea és que el permís s'empri per "quedar-se a casa tenint cura dels fills quan han passat una mala nit vomitant o amb febre", poder "demanar el dia per portar la metge als teus pares o estar amb la teva parella quan estigui malalta". Per Belarra, aquest és un permís que aportarà tranquil·litat a les famílies quan "necessitin estar a prop dels seus".  Amb la nova normativa, també s'eliminaria el requisit actual que es tracti d'una malaltia greu per poder fer ús d'aquest permís retribuït. Això és molt rellevant en el context pandèmia, ja que permetria els pares quedar a casa per tenir cura dels fills que estiguin confinats o contagiats de covid. 

La ministra ha advertit que els pares i mares a Espanya senten "esgotament, ofec i manca de suport". "Molts pares i mares senten que es maten a treballar per cobrir les necessitats dels seus i no els poden donar el seu temps, la seva companyia", ha lamentat Belarra. Davant d'aquesta situació, la ministra ha destacat que el Llibre Blanc que han presentat aquest dijous marca el “camí” per acabar amb el “dèficit de suport a les famílies” que, segons ha dit, hi ha hagut històricament a l'Estat. 

Càrrega de les dones 

En aquest sentit, ha indicat que amb la Llei de Famílies que volen portar aviat al Consell de Ministres, volen "tornar a les famílies temps" perquè "ningú hauria d'haver de conformar-se a veure els seus fills només a l'hora del sopar". Conciliar, segons ha afegit, "no pot ser un conjunt de pegats" perquè les famílies sobrevisquin "ofegades". Per part seva, Montero ha constatat que hi ha una "crisi enorme de les cures" i ha emfatitzat que no se li pot "donar l'esquena". Per això, ha dit que és "urgent" que els Estats es "corresponsabilitzin" de manera que "garanteixin el dret a la cura". Segons ha lamentat, les dones són les que porten una major "sobrecàrrega" des de fer la compra a pagar les factures o ocupar-se que la casa estigui neta. Aquestes són, diu la ministra, "tasques que fan majoritàriament les dones, de forma invisible". 

Per això, ha assegurat que treballaran "molt dur" per ser a l'avantguarda en la construcció d'un sistema de cures, perquè, segons ha precisat, sense aquestes tasques que fan les dones el sistema econòmic duraria "poc més d'un dia". A l'acte també hi ha intervingut la comissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, que ha indicat que, des de la Comissió Europea esperen que la llei espanyola de famílies "arribi a bon port" amb el suport de tots els partits  i dotada dels mitjans adequats, per "donar resposta a les necessitats de les famílies a Espanya en tota la seva diversitat". Per aconseguir-ho, ha indicat que, una vegada que la llei comenci la seva trajectòria parlamentària, "el consens i el diàleg seran claus", un punt en què ha coincidit la directora de Suport a les Reformes dels Estats Membres, Nathalie Berger. Berger ha apuntat que Espanya inverteix al voltant de l'"1,2% del PIB" en prestacions directes de suport a les famílies, una xifra molt per sota del 2,3% de mitjana a la UE.