Nova demanda contra l’Estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans. En aquest cas, l’ha presentat l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per la condemna d'un any i un mes d'inhabilitació especial que li va imposar el Tribunal Suprem arran de la consulta del 9-N del 2014. Aquella condemna el va obligar a abandonar el seu escó al Congrés dels diputats. Homs ha denunciat davant del TEDH que s’ha violat el seu dret a un tribunal independent i imparcial, així com el dret a presentar proves de descàrrec i el dret d’accés a la justícia.

A l’escrit explica que 12 dies després de la celebració de la consulta del 9-N, el fiscal general de l’Estat, contravenint la decisió de la junta de fiscals de Catalunya, va ordenar presentar una querella per desobediència, prevaricació i malversació, contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. Recorda que Homs va quedar exclòs d'aquella querella, però un any més tard, quan acabava d’assumir el seu escó al Congrés, la fiscalia va ordenar, “per sorpresa” i sense que es produís cap fet nou, que fos investigat pel cas.

 

Sense segona instància

Homs va ser processat, jutjat i condemnat pel Tribunal Suprem, arran de la seva condició d’aforat, la qual cosa el va deixar sense poder recórrer a una segona instància. “No només ha estat privat d’una segona instància judicial, sinó que a més en tot moment ha estat jutjat per magistrats designats directament (cas del TC) o indirectament (cas dels membres del Tribunal Suprem) per formacions espanyoles contràries als seus postulats polítics, i sempre partidaris”, denuncia el recurs.

Entre d'altres qüestions, l'escrit al·lega que s’ha rebutjat la declaració de testimonis clau en la defensa, entre els quals l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, així com la presentació de proves documentals; i recorda que es va rebutjar suspendre l’execució de la sentència tot i que el va obligar a abandonar l’escó al Congrés, amb la qual cosa es va alterar la composició de la Cambra baixa.

Així mateix, adverteix que la defensa d'Homs es va veure perjudicada per la negativa a què pogués disposar de testimonis de descàrrec rellevants i d’un informe de la fiscalia que l'exculpava; però, a més, denuncia que aquesta negativa es va fer sense fonamentar la decisió i de manera arbitrària.

Homs va ser condemnat a un any i un mes d'inhabilitació especial, la qual cosa el va obligar a abandonar el seu escó al Congrés dels diputats. Posteriorment, també el Tribunal de Comptes va investigar els responsables del 9-N i els va condemnar a tornar 4,9 milions. El president Artur Mas i els seus consellers van haver de cobrir aquesta suma amb els seus habitatges per evitar un embargament fins que la Caixa de Solidaritat va poder aportar els diners reclamats.

 

A la imatge principal, l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs / ACN