La història torna a repetir-se: El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat aquest dimarts Espanya perquè el Tribunal Suprem no ha "respectat" una de les seves sentències. Després que el tribunal amb seu a Estrasburg declarés que el Suprem havia vulnerat el dret a un judici just d'un ciutadà condemnat per frau i falsificació de documents oficials i comercials, el Suprem va reobrir el cas el 2012, anul·lant la condemna per un dels delictes, però va rebutjar revisar la condemna pels altres crims, "confirmant la seva condemna anterior respecte als dos delictes a partir de la seva pròpia interpretació i "sense haver-lo escoltat personalment". Insatisfet amb la resposta, l'afectat, el president d'una cooperativa agrícola a Còrdova, va tornar a recórrer a Estrasburg, que aquest dimarts li ha donat la raó, assegurant que el Suprem va vulnerar de nou el seu dret a un judici just.

El TEDH considera que el Suprem "va anar més enllà del marge d'apreciació que tenen les autoritats nacionals i va distorsionar les conclusions" d'Estrasburg. "Les conclusions del tribunal en l'anterior sentència s'haurien d'haver respectat", conclou el Tribunal Europeu dels Drets Humans, remarcant que "no hi havia dubte" sobre l'abast de la condemna. Aquest òrgan fa palès que, en casos com aquest, l'apreciació dels tribunals nacionals damunt sentència europea "no hauria de ser manifestament arbitrària, fet que podria arribar a equivaldre a una denegació de la justícia". 

Indemnització de 16.000 euros 

D'aquesta manera, el TEDH considera que s'havia tornat a vulnerar el seu dret a un judici just per tots els delictes pels quals va ser condemnat. Així, Estrasburg ha obligat Espanya a pagar uns 16.000 euros en concepte d'indemnització a l'afectat, nascut el 1953 i veí d'un municipi de Còrdova. 9.600 euros per danys morals i 6.452 per costos judicials. 

Aquesta ha estat una decisió unànime dels set jutges de la sala tercera de la cort europea, que han conclòs que s'havia vulnerat el seu dret a ser escoltat per un tribunal independent i imparcial, segons es recull al Conveni Europeu dels Drets Humans. Per altra banda, els diners de la indemnització no han convençut tots els membres, ja que el jutge de Xipre Georgios Serghides considera que se li hauria d'haver atribuït una quantitat més elevada. 

Etiquetes falses 

Bernardo Serrano Contreras, el president d'aquesta cooperativa agrícola, va ser jutjat per la seva gestió de l'entitat. En un principi, el 2003 va ser absolt per l'Audiència Provincial de Còrdova, però el Suprem el va condemnar el 2005 per delictes de falsedat i estafa en relació amb l'ús d'etiquetes falses en la comercialització de llavors. Estrasburg va donar la raó a Serrano, que va invocar en la seva demanda els drets a ser escoltat de manera justa i en un termini de temps raonable. Llavors el tribunal europeu va sol·licitar indemnització de 13.000 euros per danys morals i 5.000 per les despeses. 

Després d'aquesta decisió del TEDH, Serrano va presentar un recurs de revisió al Suprem, que el 2015 va decidir anul·lar la condemna per falsedat documental, però va mantenir la de frau i falsificació de documents comercials. A més, va modificar la pena de presó que ja se li havia imposat. Llavors, el president de la cooperativa agrícola va decidir presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional que va considerar "raonables" els arguments i les conclusions del Suprem en la seva revisió. 

A la imatge principal, el Tribunal Suprem a Madrid / Europa Press