Les batusses entre el PSOE i Podemos no acaben en la llei del només sí és sí. Si en les darreres setmanes la llei estrella del Ministeri d’Igualtat ha posat de manifest les diferències entre els socis de govern, aquest dijous serà el torn de la llei de benestar animal. La llei passarà el seu examen definitiu al Congrés dels Diputats, i servirà per avaluar la salut dels dos socis del govern espanyol, i si encara tenen capacitat negociadora per arribar a un acord. La disputa entre les dues parts es troba en una esmena presentada pels socialistes que exclou els gossos de caça de la protecció de la llei; Podemos i el PSOE encara negocien sobre aquesta qüestió, i l’acord podria arribar a l’últim minut.

Fonts d’Unidas Podemos assenyalen que la intenció de la formació és que la llei prosperi, perquè consideren que, més enllà dels gossos de caça, la llei aporta molts aspectes positius per la resta dels animals. Ara bé, les mateixes fonts asseguren que és desitjable arribar a un punt de consens entre les dues parts. De totes maneres, el president del grup parlamentari, Jaume Asens, ja va advertir aquest dimarts que la seva formació estava “lluny de donar el seu suport al text”, pel fet de mantenir fora del marc de benestar animal als gossos de caça. Cal tenir en compte que, si la llei no prospera, serà el segon sotrac del govern espanyol al Congrés en aquesta legislatura; el primer es va produir el 2020, amb la llei de romanents municipals.

Altres socis parlamentaris demanen que també es protegeixi els gossos de caça. Per exemple, Esquerra Republicana. També aquest dimarts Gabriel Rufián assegurava que “en cap cas” la seva formació donaria llum verda a la llei si es discriminava aquest col·lectiu d’animals. I en la mateixa línia s’ha pronunciat Íñigo Errejón, que ha demanat tractar de la mateixa manera “els gossos de casa i els gossos de caça”.

Cal que els socis parlamentaris del govern espanyol es posin d’acord perquè la llei prosperi, ja que el PSOE no compta tampoc amb el suport del PP i Vox. La portaveu dels populars a la cambra baixa, Cuca Gamarra, ha afirmat aquesta setmana que es tracta d’una llei que durà “molts problemes” i que, a parer seu, no protegeix correctament els animals. Ara bé, cal tenir en compte que, en un principi, el PP estava d’acord amb l’esmena sobre els gossos de caça. En una postura molt més radical es posiciona el partit d’ultradreta, que considera que és una bestiesa humanitzar els animals, perquè són éssers “sense drets ni deures”.

És interessant també la posició del PNB, que, tot i estar a favor d’afegir una esmena que exclogui els gossos de caça de la llei de benestar animal, ha anunciat que votarà en contra del text perquè considera que l’Estat no té competències per legislar sobre aquestes qüestions.

Món rural i món urbà

Per entendre els postulats del PSOE al voltant d’aquesta qüestió, cal analitzar quina és la situació de l’Espanya rural. Es tracta d’un món que se sent cada vegada més abandonat, on creix de mica en mica l’afecció cap a l’extrema dreta, i on PP i Vox es mengen a poc a poc part del pastís que sostenia el PSOE. A més, la caça és el tercer ‘esport’ amb més federats de tot l’Estat (317.000), per sota del futbol (1.063.000) i frec a frec amb el bàsquet (385.000).

On es practica la caça? Al món rural. I on no es practica la caça és a les ciutats; allà on Podemos, per exemple, obté més vots, gràcies al vot urbà. Aquesta formació controla el Ministeri d’Afers Socials de Ione Belarra, i és el departament responsable de la llei de benestar animal. És per això que aquest text es veu com una amenaça al món rural, que sovint se sent incomprès pel món urbà. Així doncs, Ferraz en aquesta qüestió es manté entre l’espasa i la paret: més mala maror amb els socis de govern, o un descontentament profund dels barons socialistes del món rural; amb una conseqüent davallada de vots.

Un possible punt de trobada entre el PSOE i Podemos seria posar en marxa allò que Emiliano García-Page ha aplicat a Castella-la Manxa: protegir els gossos de caça en tots els àmbits, excepte quan aquests animals estan en actiu; tot plegat per evitar el seu abandonament, maltractament o sacrifici.