Les eleccions catalanes del proper 14 de febrer del 2021 posaran fi a una de les legislatures més convulses i atípiques de la història de Catalunya. La restitució fallida del Govern legítim i la pandèmia de la covid-19 han capgirat (encara més) la política catalana i el normal funcionament de les institucions autonòmiques.

Així doncs, en un moment que es preveu decisiu pel futur de Catalunya, són molts els partits que volen tenir veu i vot a la cambra catalana. Molts més dels set grups i subgrups que formen l’actual arc parlamentari.

I és que la polarització del debat polític a Catalunya ha provocat l’aparició de nous partits que volen provar sort en els pròxims comicis i obtenir representació parlamentària. També n’hi ha que, tot i que ja són al Parlament, hi són dins de grups d’altres partits, com és el cas de Demòcrates dins del grup republicà, o del PDeCAT dins del de JxCat. Cal esmentar que la majoria d’aquestes formacions provenen de l’espai independentista o de la diàspora convergent.

Primàries

Nascuda de la mà del filòsof Jordi Graupera a les passades eleccions municipals, Primàries ja va anunciar fa mesos que presentaria candidatura a les eleccions catalanes. La formació va obrir el passat 26 d’octubre el termini perquè tothom qui volgués presentés la seva candidatura per liderar la llista del moviment el 14-F. Les inscripcions es poden fer fins el pròxim 25 de novembre. 

La raó de ser i existir de Primàries és el rebuig a fer llistes pactades que obeeixin a quotes, pràctica de la qual acusen els partits tradicionals independentistes. Més enllà del procés per triar els candidats, Primàries aposta per reconèixer el resultat de l’1-O i implementar-lo.

Demòcrates

Una estratègia molt similar és la que ha presentat Demòcrates. El partit liderat per Antoni Castellà ha obert un procés de primàries que celebrarà una campanya per presentar les diferents candidatures entre el 16 i el 19 de novembre. Les votacions estan previstes pels dies 20, 21 i 22 de novembre.

Pel que fa a la línia estratègica del partit, coincideix força amb Primàries, apostant per reconèixer el mandat de l'1-O i volent aplicar el resultat. Tot i això, cal tenir en compte que el partit ha format part del grup d’ERC al Parlament durant tota la legislatura, tot i ser a les antípodes del diàleg i el pactisme que volen els republicans.

Una altra diferència de Demòcrates respecte de Primàries és que si bé aquesta última va rebutjar entrar al Consell per la República, el partit de Castellà n’és membre des del primer moment.

Solidaritat per la Independència (SI)

El tercer partit que opta per fer unes primàries és un vell conegut de la política catalana: Solidaritat Catalana per la Independència (SI), formació que potser recorden per haver portat al Parlament com a diputat l’expresident del F.C.Barcelona Joan Laporta l’any 2010.

Amb unes primàries obertes des del passat 30 d’octubre i que estan previstes que es votin el pròxim 20, 21 i 22 de novembre, SI aposta per presentar iniciatives legislatives com “la Llei de Declaració d’Independència o la Llei per alliberar les famílies de la totalitat del deute hipotecari una vegada han perdut l’habitatge”.

La formació també deixa clar que els diputats necessaris per declarar la independència són 68 i assegura que vol “aconseguir prou força per condicionar i sumar les altres forces polítiques catalanistes a la declaració d’independència”.

FNC

Una altra nova formació independentista que es presentarà el 14-F és el Front Nacional de Catalunya (FNC), que té la voluntat de recollir l’herència històrica de l'antiga organització antifranquista nascuda el 1940. Actualment, el FNC està en procés de recollida d'avals per poder presentar-se a les eleccions. La formació també fa una crida a “organitzar grups locals per fer llistes electorals en diversos municipis”. 

A nivell estratègic, el FNC també aposta per la unilateralitat i aplicar els resultats del referèndum de l’1-O. Tanmateix, el partit insta a recordar i inspirar-se en el passat medieval del Principat de Catalunya.

Un altre dels punts característics de la formació és la regularització de la immigració. “L’immigrant ha de ser qualificat, venir amb un contracte de treball i un mínim de recursos propis. Cal suprimir les mesures que afavoreixen la immigració irregular”, asseguren.

Força Catalunya

En una línia similar es mou Força Catalunya, partit impulsat per Santiago Espot, conegut per haver impulsat la xiulada a l’himne espanyol durant les finals de Copa que va jugar el Barça l’any 2009 i 2012. El partit té obert un procés de primàries que se celebrarà els dies 5 i 6 de desembre.

La formació també aposta per reconèixer la validesa del resultat del referèndum del 2017 i “assolir una victòria democràtica al Parlament per fer efectiva la independència”.

Aliança Catalana

L’últim dels nous partits independentistes que es presentaran als comicis és Aliança Catalana, que podríem qualificar d'escissió del FNC. I és que el partit ha estat impulsat per la regidora de Ripoll Sílvia Orriols, una de les impulsores del FNC, que de fet va aconseguir l’acta a l’Ajuntament sota les sigles d’aquest partit.

La formació d’Orriols també aposta per la unilateralitat a l’hora d’aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent i posa especial èmfasi en el control de la immigració i en la defensa dels “valors tradicionals d’Occident davant d’aquesta societat líquida que ens imposa la post-modernitat”.

La diàspora convergent

Més enllà de les noves (o quasi noves) formacions independentistes, la dissolució de CiU ha provocat una diàspora de dirigents que s’han agrupat en nous partits, independentistes i autonomistes, que volen viure al marge de JxCat. El més potent és el PDeCAT, partit que fins fa poc encara negociava una entesa amb la formació del president a l’exili, Carles Puigdemont.

Angels Chacon PDeCat ACN

L'exconsellera Àngels Chacón serà la candidata a la Presidència del PDeCAT / Foto: ACN

Finalment, però, sembla que el partit que dirigeix David Bonvehí concorrerà en solitari a les eleccions i ho farà amb la candidatura del màxim actiu de què disposa, l’exconsellera d’Empresa Àngels Chacón.

PNC

Un altre partit del mateix tarannà sorgit de la pugna entre JxCat i el PDeCAT, abans que aquest últim decidís no renovar la coalició ni integrar-se al partit de Puigdemont, ha estat el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), impulsat per l’excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, qui encapçalarà la llista de la formació el 14-F.

Marta pascal PNC - Glòria Sánchez / Europa Press

La secretària general del PNC, Marta Pascal, durant un acte de partit / Foto: Europa Press

Tant el PDeCAT com el PNC aposten per pactar un referèndum d’autodeterminació amb l’Estat espanyol i rebutgen, per tant, la via unilateral o la via de “confrontació intel·ligent” plantejada per JxCat per aconseguir la independència.

La Lliga Democràtica i Lliures

Passant als partits autonomistes sorgits de la desaparició de CiU trobem la Lliga Democràtica i Lliures, formacions que estan negociant presentar-se a les eleccions dins de les llistes del PSC, com ja va fer el 21-D Units per Avançar, una de les escissions sorgides arran de la desaparició d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). 

Tots dos partits reivindiquen la seva condició de no independentistes, és a dir, d’autonomistes. Mentre Lliures es reivindica com un partit catalanista, la Lliga aposta per “defensar la singularitat de Catalunya com a nació integrant d’Espanya” dins d’un sistema federal plurinacional basat en “un exercici responsable, ambiciós i lleial de l’autogovern, un finançament just i el compromís amb la governança d’Espanya i Europa”.

Convergents

A banda d’aquests dos últims partits encara hi ha un altre que també reivindica l’herència de CDC i que ha estat impulsat per l’exconseller Germà Gordó, qui ara està imputat per una investigació del cas 3% que porta l’Audiència Nacional.

Germa Gordó Parlament - Sergi Alcàzar

L'exconseller Germà Gordó és l'impulsor de Convergents / Foto: Sergi Alcàzar

Tot i que encara no està clar que farà aquesta formació de cara al 14-F, Convergents no es declara independentista, però sí a favor que els ciutadans de Catalunya “s’expressin lliurement sobre l’equilibri i el contingut de la seva relació amb Espanya, i que sigui el resultat d’un acord polític que garanteixi la cohesió social, la convivència, el progrés econòmic, i el respecte i reconeixement cultural del nostre país”.

Més partits que votants?

Com es pot veure, la quantitat de nous partits sorgits durant aquesta legislatura (més els que es presentaran en solitari per primer cop) fa que els votants tinguin múltiples opcions a l'hora de dipositar el seu vot per aquest 14-F. Veurem alguna d'aquestes noves formacions al Parlament? És evident que la competitivitat entre elles no les afavorirà per aquesta meta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat