Els nous ajuntaments que sorgeixin de les eleccions municipals d'aquest diumenge es constituiran dissabte 15 de juny, vint dies després dels comicis, i serà una jornada en què se celebraran alhora els Plens consistorials en els quals seran ja elegits els 8.131 alcaldes de la pròxima legislatura en tot l'Estat espanyol.

Els ciutadans elegeixen a les urnes 67.010 regidors, 321 menys que fa quatre anys, i són ells els que el 15 de juny decidiran qui és l'alcalde. És la Llei de Règim Electoral General la que fixa el calendari i el sistema, que també s'aplica en les Assemblees de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Els plens de constitució tindran lloc com sempre en dissabte i en aquesta mateixa sessió es decidirà ja qui pren la vara de comandament municipal. La rapidesa amb què es resol el procés no permet negociacions llargues per decidir qui arriba a l'alcaldia: només transcorren quinze dies des de les eleccions.

Només 15 dies per negociar

En cada ple municipal es produirà una sola votació i serà elegit qui aconsegueixi la majoria absoluta de vots. Si cap no ho aconsegueix, serà directament proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista amb més nombre de vots en les eleccions i en cas d'empat, es decidirà per sorteig.

És a dir, si diversos partits volen formar una majoria alternativa a la del grup majoritari, tenen quinze dies per posar-se d'acord i arribar al ple de constitució amb un candidat amb majoria absoluta.

Els municipis compten amb un nombre diferent de regidors depenent de la seva població. El nombre mínim és de tres, per als pobles amb menys de 100 residents, i no hi ha un màxim: les ciutats compten amb 25 regidors si tenen fins a 100.000 veïns i en sumen un més per cada 100.000 residents o fracció. L'ajuntament més gran és el de Madrid, amb 57 edils, seguit per Barcelona, amb 41.

Tots ells tanmateix tenen en comú que el nombre d'edils és sempre senar, per facilitar el govern municipal i la mateixa elecció de l'alcalde.

Les diputacions, més endavant

Els resultats de les municipals determinaran al seu torn la composició d'altres òrgans de govern de gran importància per als ajuntaments com són les 38 diputacions provincials de règim comú. Es tracta d'institucions d'elecció indirecta, que no voten els ciutadans, i la seva composició s'estableix a partir dels resultats de les eleccions locals.

Segons la Llei de Règim Electoral General, el nombre de diputats provincials es determina per la població de la província: fins a 500.000 persones, 25 diputats, a partir d'allà la xifra puja a 27, 31 i 51 diputats així que|tal com augmenta el nombre d'habitants.

La llei estableix que una vegada constituïts els ajuntaments, les juntes electorals reparteixen entre els partits polítics el nombre de diputats que correspon a cadascú segons els seus resultats. Una vegada proclamats els diputats, el cinquè dia posterior i a les 12 hores es constituiran les diputacions.

En ocasions hi ha recursos contra els resultats electorals i la proclamació dels diputats es retarda, pel que aquesta data de constitució no és fixa ni la mateixa en totes les diputacions. El 2015, per exemple, les de Barcelona, la Corunya, Alacant, Granada i Conca es van organitzar entre el 13 i el 15 de juliol.

Caso a part són les tres diputacions forals basques, que sí que s'elegeixen en urna diumenge vinent. En concret, els ciutadans d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa elegeixen, respectivament, 51 membres de la Juntes Generals de cada territori.

Consells insulars i cabildos

També diumenge triaran els ciutadans als membres dels consells insulars i cabildos de Balears i les Canàries. Els primers són tres: el de Mallorca (33), el de Menorca (13) i el d'Eivissa i Formentera (13). Cada un d'ells s'ha de constituir dins dels 45 dies posteriors als comicis del 26 M.

En el cas de les Canàries, s'elegeixen els cabildos d'El Hierro (13 membres), La Gomera (17), La Palma (21), Fuerteventura (23), Lanzarote (23), Gran Canària (29) i Tenerife (31). Cada illa constitueix una circumscripció electoral i el sistema per elegir els consellers és el mateix que el dels ajuntaments. Els cbildos es constitueixen dins dels 30 dies següents a les eleccions.