El comportament polític dels catalans, que tradicionalment voten diferent en les eleccions catalanes i en les generals espanyoles, s’havia explicat durant les últimes dècades sobre la base de dos fenòmens: el vot dual i l’abstenció diferencial. A aquestes alçades del procés independentista, potser es pot dir que ambdós conceptes també han passat a la història.

Aquest article introdueix la hipòtesi que el predomini de l’agenda sobiranista no només explica que la gent voti més en les eleccions catalanes, sinó que també dóna lloc a un nou vot dual molt diferent, que no transcendeix com abans la polarització sobre l’eix nacional.

L’abstenció diferencial, és a dir, la menor participació (especialment de cert perfil de votant) en les eleccions catalanes, la podem donar per morta des del moment en què als dos últims cicles electorals les eleccions catalanes registren més participació que les espanyoles. També, i especialment, perquè el pronòstic d’una victòria unionista en cas de participació alta va quedar completament desmentit pel resultat del 27-S.

L'aparició del fenomen

Pel que fa al vot dual, és un fenomen de més llarg abast. Es basava en l’observació, anterior al 2011, que CiU guanyava les eleccions catalanes i el PSC les espanyoles. Aquesta dinàmica també s’ha acabat perquè el procés ha originat Junts pel Sí (JxSí) però, sobretot, perquè el PSC és ara un partit minoritari en tots els comicis i és En Comú Podem (ECP) qui s’ha imposat ja dues vegades seguides a les eleccions espanyoles.

Es podria dir que, malgrat tot, els catalans mantenen encara un comportament molt diferent segons el tipus d’eleccions i que ni el procés independentista no ha canviat això. Fins a quin punt és així? És cert que els resultats del 26-J són diferents dels del 27-S, amb una majoria absoluta independentista al Parlament que es dilueix en les eleccions espanyoles. Apareix un fenomen nou, molt interessant, però.

Vots agrupats per camps (dret a decidir/unionistes)

Com s’observa en el gràfic, la suma de l'espai sobiranista/dret a decidir (ECP, ERC i CDC per una banda i JxSí, CUP i CSQP d’una altra) queda en prop d’un 57% i l'espai unionista (C’s, PSC i PP) suma al voltant d’un 40%. Aquests números són pràcticament els mateixos en les eleccions catalanes i les espanyoles. Varien les distribucions dins els blocs i, en ambdós casos, canvia la correlació de forces, però l’espai de cada bloc és gairebé idèntic.

La repetició de les eleccions espanyoles permet aventurar que això no és flor d’un dia, sinó que podria tenir un significat més profund. Bàsicament perquè s’observa que des del 20-D no s'ha mogut pràcticament res –fora de la reubicació dels vots d’Unió, més o menys repartits entre els dos blocs–.

Tenim per tant que, a les eleccions catalanes, el pes del bloc sobiranista/dret a decidir se situa invariablement entre el 55 i 60% quasi des de temps immemorials (del 1999 no en tenim dades perquè ICV va anar en coalició amb el PSC). Al mateix temps, mentre això passava, feia dues dècades que els grans partits estatals se situaven entre el 50% i el 60% a les eleccions espanyoles.

Eleccions al Parlament per blocs 1992-2015
Eleccions al Congrés per blocs 1993-2016

A la vista d’això, crec que ja podem concloure provisionalment que el procés sobiranista ha acabat amb fenomen del vot dual. Només amb les dades del 20-D ens podríem plantejar si just era que el PSC estava essent substituït per ECP com a nou beneficiari del vot dual. Ara m’atreviria a dir, però, que ha nascut un nou vot dual de naturalesa molt diferent. Entre d’altres coses perquè ja no beneficia cap dels dos grans partits estatals.

S’observa, en efecte, un evident vot dual entre JxSí, CUP i ECP, i entre Cs, PP i PSOE. Però ara els transvasaments entre els dos grans blocs són imperceptibles. El vot dual de tota la vida (CiU-PSC) s'explicava pel predomini de l’eix nacional a les eleccions catalanes i l’eix social a les espanyoles, de tal manera que un partit estatal podia guanyar les eleccions a Catalunya sistemàticament. Ara és diferent. El que guanya fa bandera del referèndum d’independència, sense definir el seu vot ni a favor ni en contra.

L'eix nacional domina

La hipòtesi que vull suggerir –els politòlegs quantitativistes tenen feina per fer en aquest sentit– seria que l'eix nacional s'imposa ara també a les generals i genera aquest nou vot dual.

Aquest nou vot dual estaria condicionat de manera crucial pel procés sobiranista, de tal manera que els partits estatals que formen el bloc unionista del 39% a les eleccions catalanes no és capaç de sumar més vots a les generals, com passava abans.

La tesi que es tracta d’un nou vot dual requereix assumir una dada que necessita confirmació: que a les pròximes eleccions catalanes CSQP no arrossegarà cap quantitat significativa dels votants que han permès a ECP guanyar les generals dues vegades. De moment, només tenim que a les enquestes publicades CSQP no hi apareix amb possibilitats, ni que siguin remotes, de guanyar unes eleccions al Parlament.

Hi ha qui considera que la incapacitat del bloc sobiranista per guanyar les eleccions generals és una mostra de feblesa. Però les dades exposades en aquest article suggereixen que l’eix nacional també domina aquestes eleccions. Per tant, si es confirma l’aparició d’aquest nou vot dual, la notícia seria que el sobiranisme és més fort del que sembla a primera vista.

Josep Costa (@josepcostaés professor associat de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat