Almenys dotze soldats nord-americans han resultat ferits, dos d’ells en estat greu, en un atac amb míssils llançat per l’Iran contra la base aèria Príncep Sultà, a l’Aràbia Saudita, segons ha informat un funcionari dels Estats Units a Reuters. L’ofensiva s’ha produït aquest divendres a la instal·lació situada a Al-Kharj, al sud-est de Riad, en un nou episodi de l’escalada militar a la regió. Segons informacions publicades per The New York Times i The Wall Street Journal, l’atac s'ha dut a terme amb almenys un míssil i diversos drons. Els militars afectats es trobaven dins d’un edifici de la base en el moment de l’impacte. A més, diversos avions de revestiment aeri haurien patit danys materials, segons els mateixos mitjans.
L’atac no només ha deixat ferits, sinó que també ha afectat equipament militar dels Estats Units desplegat a territori saudita. Les informacions apunten que diverses aeronaus han resultat danyades, tot i que no s’ha concretat l’abast exacte de les afectacions. Des de l'inici de la guerra, que aquest dissabte ha fet un mes, més de 300 militars nord-americans han resultat ferits, dels quals 273 ja s’han reincorporat al servei, segons dades facilitades per l’Exèrcit. En total, el balanç de víctimes mortals entre les forces dels Estats Units s’eleva a tretze soldats.
Trump passa del triomfalisme bèl·lic a l’aposta pel diàleg en el primer mes de guerra amb l’Iran
Quan fa un mes de l’inici de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran, el balanç actual dibuixa un escenari molt més complex del que havia previst la Casa Blanca. En aquestes quatre setmanes, el relat de Donald Trump ha evolucionat al ritme d’una resposta iraniana que ha complicat els plans inicials de Washington. El que havia de ser una victòria ràpida —amb l’assassinat d’Ali Khamenei com a detonant— ha derivat en una bunquerització del poder a Teheran, on les interminables línies de successió i el pas endavant de la Guàrdia Revolucionària han allunyat la possibilitat d’un canvi de règim. Ara, el conflicte s’obre a dos escenaris incerts: una sortida negociada o un “cop final” nord-americà, que podria implicar fins i tot el desplegament de tropes terrestres.
En aquest mes, Trump ha anat modulant el seu discurs en un intent d’esquivar l’atzucac en què ha quedat atrapada l’administració republicana. Inicialment, insistia que el conflicte estava “pràcticament acabat”; després va rebaixar el to assegurant que “s’acabaria aviat”. Els missatges del republicà, però, han xocat reiteradament amb la realitat sobre el terreny. El president, que abans de tornar a la Casa Blanca prometia acabar la guerra d’Ucraïna en 24 hores —quan el conflicte ja acumula quatre anys—, intenta projectar una imatge de control que no es correspon amb la percepció que es respira a Washington, on diversos sectors del Congrés asseguren que l’executiu no ha deixat d’improvisar. La prova més evident és el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, una via per on circulava prop del 20% del petroli i el gas mundial i que s’ha convertit en el principal punt de pressió de Teheran. La interrupció d’aquesta artèria clau del sistema energètic global ha desencadenat una crisi immediata als mercats, amb el preu del barril de Brent superant els 100 dòlars per primera vegada des del 2022.