El Parlament de la XIII legislatura arrenca a caminar aquest divendres fent un pas endavant i un enrere. L'avenç, que serà el més paritari de la història, amb un 47,4% de dones diputades, concretament 64. El retrocés, que per primera vegada l'extrema dreta tindrà un lloc a l'hemicicle més fragmentat que hi ha hagut, amb fins a vuit formacions. Vox serà la quarta força de la cambra catalana. Hi haurà encara un altre fet sense precedents, que l'independentisme tindrà majoria no només escons (74), sinó també en vots. Saltant l'eix nacional, s'alça una majoria encara més àmplia, la de les forces d'esquerres (ERC, PSC, CUP i comuns), que acumulen 83 diputats. Així ho van dictar els catalans a les urnes el passat 14 de febrer.
La voluntat inicial d'ERC passava per tancar un acord global que anés més enllà del mer repartiment de càrrecs a la Mesa i incorporés la investidura, el Govern i fins i tot un pacte pels pressupostos. Un aliança que integrés els 82 escons sobiranistes de la cambra (33 d'ERC, 32 de Junts, 9 de la CUP i 8 dels comuns). Però no ha pogut ser. Després de suar tinta, les forces independentistes només han pogut rubricar un acord de mínims que durà Laura Borràs a la presidència del Parlament, com a candidata de la segona força independentista més votada a les eleccions. Alhora, la CUP entrarà per primera vegada a formar part del màxim òrgan del Parlament. Per aplanar el camí per a un acord futur, ERC els cedirà una de les seves cadires, una secretaria a la Mesa.
Sigui com sigui, l'independentisme tindrà com a mínim quatre dels set seients de la Mesa. Aspiren a un cinquè lloc, que estarà en disputa fins a l'últim minut. El més probable és que se l'acabin quedant els comuns.
La sessió de constitució se celebrarà a l'auditori, per garantir la distància entre diputats. / ACN
L'acord de Govern, lluny
Més enllà d'això, segons apunten fonts coneixedores de les converses a ElNacional.cat, s'ha pogut avançar poc per a un acord de legislatura i de Govern. La CUP torna a tenir la clau de la majoria independentista i, per tant, de la investidura. ERC i Junts sumen 65 diputats, a tres de la majoria absoluta. Amb els anticapitalistes n'acumulen 74.
Ara mateix, l'escenari més probable apunta a un govern exclusivament d'ERC i Junts per Catalunya. No és, ni de bon tros, l'opció preferida dels republicans, que aspiren a sumar-hi com a mínim la CUP i, si poguessin, els comuns. En cas contrari, l'alternativa passaria per signar un acord d'estabilitat amb els anticapitalistes, perquè garantissin que el Govern no estarà en minoria al Parlament.
L'extrema dreta trenca els blocs
El desembarcament de Vox amb 11 escons ha desplaçat Ciutadans i el PP, que amb 6 i 3 diputats respectivament han quedat com a forces residuals a la cambra catalana.
Amb tot, els dos partits de la dreta són els únics que han quedat al marge del cordó sanitari que totes les forces del Parlament han acordat bastir contra Vox. Un pacte que supera, després de molts anys, l'enquistament entre els dos blocs —independentistes i no independentistes— que s'han mantingut pràcticament estancs durant dues legislatures.
El PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns han signat un decàleg en el qual es comprometen a silenciar i apartar el grup d'Ignacio Garriga, en la mesura del possible. A més de barrar-los el pas a la Mesa i la presidència de les comissions, no se'ls interpel·larà, per evitar donar-los minuts. Per rematar-ho, se'ls ha enviat als despatxos de les golfes del Parlament.
Investidura, màxim el 26 de març
Un cop constituïda la nova cambra, en els propers 10 dies hàbils la presidenta, Laura Borràs, ha d'encetar una ronda de consultes per designar un candidat a la presidència de la Generalitat. Com a màxim el 26 de març s'haurà de celebrar la primera sessió d'investidura.
Si l'aspirant no aconsegueix la majoria absoluta en la primera votació, passades 48 hores en tindrà prou amb majoria simple, és a dir, amb més sís que nos. En cas que tampoc no se superi aquesta votació, s'obrirà un període de dos mesos per aconseguir materialitzar la investidura. Si no, automàticament es dissoldrà el Parlament i caldrà repetir les eleccions.
Pere Aragonès és ara mateix l'únic amb opcions reals de reunir els suports necessaris. Amb tot, Salvador Illa pretén presentar batalla i ja ha anunciat la seva disposició a demanar que se'l designi candidat a la investidura. Tot i que al líder del PSC no sembla que puguin sortir-li els números, afirma tenir l'obligació moral de fer el pas.
La tretzena legislatura comença a rodar amb una pila d'elements inaudits i el repte d'esgotar els quatre anys que queden per davant.
A la imatge principal, l'hemicicle del Parlament, buit, espera nous inquilins. / Sergi Alcàzar