Nou cop de la justícia espanyola a la presència del català a l'escola. El Tribunal Suprem ha fet una nova passa en aquest sentit, arran d'un recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, i ha anul·lat l'apartat del document sobre l'organització gestió de centres (DOIGC) pel curs 2022-2023, que indicava que "la retolació dels espais del centre és en llengua catalana: en occità a l'Aran i en llengua de signes catalana si correspon, que són les llengües de referència del sistema educatiu". L'abril del 2025, una sentència del TSJC va tombar l'ús exclusiu del català a les aules i va exigir que s'inclogués el castellà com a llengua vehicular, però va mantenir vigent l'apartat d'aquell document per l'organització dels centres sobre la retolació en català. L'AEB hi va recórrer i aquest dilluns, en plenes vacances escolars, el Suprem els ha donat la raó, anul·lant l'apartat. El recurs de l'entitat espanyolista comptava amb el suport de la Fiscalia. Segons ha resolt el Suprem, "l'ensenyament no es pot circumscriure a allò que es transmet a les aules, ni als llibres de text o altres materials docents" i "l'espai físic on transcorre l'activitat educativa no es pot qualificar d'un element separat i aliè d'aquesta". Per la seva part, fonts del Departament d'Educació afirmen que en el DOIGC del curs vinent no hi ha cap referència a la retolació.
La sentència del Suprem és molt taxativa: "No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmeten als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma". "La llengua que es fa servir en la retolació dels centres docents no és irrellevant per l'ensenyament", conclou, en línia amb el que defensa l'Assemblea per una Escola Bilingüe en el seu recurs de cassació. L'entitat defensava que fixar per norma l'ús exclusiu del català en la retolació suposava una "asimetria oficial" contra el castellà, que quedava relegada a una llengua de segona dins l'escola catalana amb la decisió del TSJC. Tal com ha acabat acceptant el Suprem, per l'AEB, l'entorn físic dels centres, incloent-hi la senyalització, ha de ser considerat "part de la vivència pedagògica diària de l'alumnat".
Anant encara més enllà, la sentència del Suprem insisteix que el castellà, com a llengua oficial a tot l'Estat, "no pot quedar exclosa en les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans", considerant que aquests cartells i senyals són una fórmula de comunicació i, per això, no poden ser "aliens al règim de cooficialitat lingüística" i, per tant, excloure el castellà, "no és respectuós de l'article 3 de la Constitució, per no mencionar que pot introduir una diferència de tracte injustificada en matèria lingüística". Aquesta nova decisió de la justícia espanyola que afecta el model d'escola catalana arriba abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% del castellà a les aules. Estava prevista per al juny del 2025, però, ha passat un nou curs escolar i aquest ens continua sense pronunciar-se amb els centres i les entitats en defensa de la immersió a l'expectativa.