El diari berlinès Neues Deutschland ha informat aquesta setmana de la controvèrsia generada per les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre una possible connexió entre atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i el CNI. Concretament, el rotatiu trasllada que "fa temps que hi ha indicis" de la connexió entre la intel·ligència espanyola i els atacs terroristes. D'altra banda, l'article alerta del bloqueig del PSOE a obrir una investigació parlamentària per esclarir els fets i la importància que això té en l'àmbit internacional, ja que moltes de les víctimes eren residents de la UE.

Indicis

"Fa temps que hi ha indicis que el CNI va estar implicat en els fets. Fins i tot es va reconèixer oficialment que hi va haver contactes entre el CNI i Es-Satty mentre estava a la presó per narcotràfic". Així, el rotatiu citat també sospita, com ja ho han fet diversos mitjans internacionals, de la figura de l'imam de Ripoll i la seva col·laboració amb els serveis d'intel·ligència espanyola. A banda d'això, també es fan ressò d'altres incògnites que han tornat a sorgir arran de les declaracions de Villarejo, com ara la manca de proves per demostrar que Es-Satty és mort. "Oficialment, es diu que Es-Satty va morir al taller de bombes", explica el diari, "però Javier Martínez [pare del nen de tres anys mort en els atemptats] i molts catalans ja no s'ho creuen". El rotatiu continua estirant el fil de les sospites, i relata com "es van desestimar totes les peticions del seu advocat defensor per investigar els fets". 

captura diari alemany

Títol: "El principal informador d'Espanya destapa"

Europa

Un altre punt de preocupació per a aquest diari alemany és la negativa del govern espanyol davant la petició de set partits al Congrés de tornar a investigar els fets. Tal com ho detallen, el PSOE "ha impedit reiteradament la posada en marxa de comissions parlamentàries amb els vots dels partits de dretes". A més a més, el diari recorda que aquesta controvèrsia també és d'interès europeu, "al cap i a la fi, els 16 morts provenien de cinc estats membres de la UE", i ha informat de les peticions dels diputats bascs i catalans, entre ells el president Carles Puigdemont, al Parlament Europeu per desbloquejar les investigacions.

Després d'un llarg silenci, la llavors delegada del govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, va limitar-se a dir que les declaracions de l'excomissari no tenen "credibilitat", i no va deixar clar si les investigaran. "Les insinuacions no tenen una base lògica, no tenen una base material i no té més explicació que les ganes de fer-la grossa", va afirmar en una roda de premsa. Per la seva banda, l'independentisme s'ha activat en diversos fronts després de les declaracions de l'excomissari. Des de Barcelona, el Govern de la Generalitat estudia accions legals que es puguin emprendre. Des de Madrid, els grups independentistes catalans, però també bascos i gallecs, s'han aliat per a tornar a registrar una nova petició de comissió d'investigació sobre els atemptats al Congrés dels Diputats.