La setmana que ara finalitza començava dilluns a tarda a la Zona Franca. Una zona neutral: a la capital catalana, però lluny dels focus i de les possibles protestes. Era el lloc escollit per ERC i PSOE per trobar-se per negociar la investidura. Dilluns en secret, dimarts amb foto dels mitjans de comunicació, després d'una espècie de joc del gat i la rata amb els periodistes i amb confusions horàries, per evitar més pressió mediàtica. Eren la tercera i la quarta reunions conegudes entre els equips negociadors de les formacions, dues a Madrid i dues més a Barcelona, més enllà d'altres evidents contactes i intercanvis de documents. A partir d'aleshores els focus s'han apagat, però la negociació ha continuat. A foc lent.

Les converses han agafat ara un to més discret, perquè els dos partisestan convençuts que, per avançar, cal fer-ho així. L'actitud, l'absència de filtracions i la prudència en les declaracions públiques són mostres de la voluntat negociadora de les dues formacions. Ara bé, totes dues parts són conscients que per arribar a l'acord caldran sortejar molts obstacles i esperar que un calendari minat no acabi dinamitant-ho tot. Els socialistes volen la investidura abans d'acabar l'any i, sobretot, abans que tot es pugui enverinar i els barons del partit pugui reorganitzar-se i enfortir la pressió. Els republicans, però, preferirien esperar al gener, tot i que ja no descarten que pugui ser abans. Sempre, però, un cop hagi passat aquesta setmana.

Els d'Oriol Junqueras tenen diverses cites marcades en vermell al calendari, des d'avui i fins dissabte, que de ben segur remouran el tauler polític. El que caldrà veure és fins a quin punt ho fan. La més important serà dijous, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, decidirà sobre l'abast de la immunitat d'Oriol Junqueras i les implicacions que té. Aquesta, però, no serà la única. De fet, la setmana començarà amb una vista als jutjats de Brussel·les sobre la euroordre de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Dimecres hi haurà una nova protesta del Tsunami Democràtic coincidint amb el clàssic Barça-Madrid i dissabte els republicans celebraran el seu 28è Congrés, on s'ha de votar la nova ponència política.

Reunió ERC PSOE investidura Barcelona   Sergi Alcàzar

A l'espera que diumenge que ve es pugui reavaluar com tot això pot afectar a la investidura, els dos equips negociadors continuaran aquesta setmana les converses i els intercanvis de documents. A la seu madrilenya de Ferraz són conscients que el calendari és advers però, mentre veuen com alguns barons del partit alcen la veu cada cop amb més contundència contra la negociació amb l'independentisme, són moderadament optimistes i volen pensar que finalment hi haurà acord.

Al carrer Calàbria de Barcelona, els republicans veuen aquest cop sí, els socialistes amb voluntat de negociar i arribar a acord, però asseguren que no pensen cedir si no es compleixen les seves condicions. Aquest mateix divendres ho recordava el president del partit, Oriol Junqueras: ERC votarà 'no' a Sánchez si no hi ha "taula de negociació entre governs". Els republicans demanen, des de fa setmanes, una taula de negociació entre governs, on es pugui parlar de tot –també d'autodeterminació i fi de la repressió–, amb un calendari clar i garanties de compliment. Aquest mateix diumenge el vicepresident i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, hi ha afegit que haurà de buscar "una solució pels presos".

Avenços, trucades i algunes arestes

Després de mesos de posicions allunyades, especialment durant la campanya electoral quan el líder socialista i candidat a la president, Pedro Sánchez, va apujar exponencialment el to contra l'independentisme, la negociació era complicada. Tot i això, després de tres setmanes, les reunions que han transcendit han deixat entreveure avanços, encara que també algunes arestes. La principal: com ha de ser la mesa de negociació. El PSOE partia de la idea que havia de ser en el marc de la Comissió Bilateral, cosa que ERC rebutja completament, pel que s'estan buscant altres fórmules.

En la primera trobada, el resultat de la qual va arribar amb comunicats per separat tot i haver-ne pactat el to, el PSOE va acceptar parlar d'una "conflicte polític", i no de convivència entre catalans, com assenyalaven fins aleshores. En la segona, on sí que hi va haver comunicat conjunt, es va arribar a parlar d'activar una "via política" per resoldre aquest conflicte. Finalment, dimarts passat, en un nou comunicat conjunt tot i que cada cop més breu, es va assegurar que es constataven "avenços en la definició dels instruments necessaris per a canalitzar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya, que desitgem abordar des del respecte i el reconeixement institucional mutu".

Moció de Censura Torra Aragones Budó - Sergi Alcàzar

Un dia després de la trobada, la primera materialització. Els republicans asseguren que van exigir a Sánchez un gest amb Torra per continuar les negociacions i aquest, dimecres va cedir i va anunciar que el trucaria, malgrat feia setmanes que no li havia agafat el telèfon. Això sí, ho va aigualir anunciant-ho en el marc d'una ronda amb totes els presidents autonòmics que va fer enfadar l'entorn del president Quim Torra i algunes espases de JxCat, que van demanar "valentia" per negociar sobre autodeterminació i no "gestos buits".

El paper de JxCat en la negociació

Unes paraules que eren una clara mostra del debat intern dins JxCat, entre la contundència contra Sánchez i el no voler quedar fora d'una eventual solució pel conflicte català, en cas d'acord. També de com ERC intenta que els seus socis de govern –i adversaris electorals– s'impliquin en les converses amb el govern espanyol per evitar endur-se sol un desgast a les urnes dels sectors independentistes més unilaterals. Això, enmig d'una setmana en la que les tensions i recels entre els dos grans partits independentistes, que fa temps que duren, s'han tornat a fer evidents i ha estat pràcticament diaris. 

Primer per la cessió de senadors d'ERC a JxCat perquè tinguin grup propi. Els republicans asseguren que sempre ho han fet i ho van vendre com una mostra d'unitat, mentre que JxCat va assegurar que hi havia hagut un "intercanvi" després que ells retiressin una moció de l'ordre del dia del Parlament que reafirmava el dret a l'autodeterminació. Dimecres, de nou, les diferències van tornar a traspuar enmig de la sessió de control parlamentari al govern. ERC va fer una crida a als seus socis a "saber sumar" en les negociacions i va demanar no fer-se "tremolar" els uns als altres. Torra se'n va desmarcar ràpidament, i va instar els republicans "fer honor al compromís amb l'autodeterminació" i a fer-la efectiva "en el termini més breu possible". Dijous, amb la trucada de Sánchez a Torra, va arribar l'última discrepància: ERC en treia pit, Torra ho menystenia. 

I enmig d'aquesta negociació, i de les tensions entre socis de govern, es cuinen els pressupostos de la Generalitat –i els de l'ajuntament de Barcelona–. El departament comandat pel vicepresident Pere Aragonés i els comuns porten mesos negociant i sembla que el projecte podria sortir del forn en breu. Tot i que el partit de Jéssica Albaich avisa que encara estan lluny, ja hi ha un preacord sobre els ingressos i ara s'està avançant departament a departament per acabar d'acordar el repartiment de les despeses. Les dues parts, però, són optimistes.