Tenia una forta contestació del món local. Una contestació transversal, que anava de l’oposició de la dreta fins als socis de la investidura, passant per la mateixa Unidas Podemos. Així s’ha plasmat aquest dijous al Congrés dels Diputats, que ha tombat el decret que regula els romanents acumulats dels ajuntaments per fer front a la crisi del coronavirus. Els de Pablo Iglesias han intentat fins a l’últim minut modificacions de la norma, que confisca els diners als ajuntaments per a racionalitzar-los. Ahir fins i tot l’alcadessa Ada Colau va desplaçar-se a la cambra baixa per a negociar. Però tot això ha estat en va. L'immobilisme de la ministra María Jesús Montero l'ha fet decaure. És la primera derrota parlamentària del govern de coalició.

Els números són els que són: el PSOE i Unidas Podemos s'han quedat sols votant-hi a favor. A banda del PP i Vox, que tenien més clar el no, també hi han votat en contra altres formacions com ERC, JxCat, la CUP, el PNB, EH Bildu, Ciutadans, Més País o Compromís. En total, 193 vots en contra i 156 a favor. La votació ha acabat amb un gran aplaudiment.

De res no ha servit que el govern espanyol hagi ofert tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups hi facin les seves esmenes. Tampoc no ha servit l’acord in extremis dels comuns, que han aconseguit del Ministeri d’Hisenda la creació d’un fons d’emergència municipal de 3.000 milions d’euros a fons perdut, que sortirien dels 5.000 milions previstos per 2020 i 2021. Es repartirien per criteris poblacionals i sense necessitat de cedir abans els romanents.

Ja abans d’entrar a l’hemicicle, aquest matí, membres de l’executiu admetien que el decret de romanents no tiraria endavant. “Hem negociat fins a l’últim minut, però ja no podem oferir res més”, asseguraven. Criticaven que, malgrat les queixes, ningú no els havia fet arribar un text alternatiu.

Préstec a l’Estat

Des del Ministeri argumenten que la legislació vigent impedeix que els ajuntaments puguin fer servir amb caràcter general els seus romanents de tresoreria. Davant d’aquesta situació, la ministra Maria Jesús Montero va proposar que els ajuntaments fessin voluntàriament un préstec a l’Estat pel total dels seus romanents, i seria el mateix Estat qui els retornaria aquests diners a través d’un ingrés no financer. Els ajuntaments rebrien 2.000 milions d’euros el 2020 i 3.000 milions d’euros el 2021, fet que suposaria tan sols el 35% del total dels superàvits acumulats pels consistoris espanyols. L’import restant seria retornat en un termini de deu anys.

Montero el defensa

A la ministra d’Hisenda li ha tocat defensar el decret davant la cambra, tot i ser conscient que no li sortien els números. María Jesús Montero ha dit haver estat “plenament respectuosa amb l’autonomia” del món local i que és “l’única alternativa viable” tenint en compte els límits de la llei d’estabilitat pressupostària. Davant les acusacions de “confiscació”, ha subratllat que és un “mecanisme voluntari” i que “el govern espanyol en cap cas necessita els diners dels ajuntaments”. Posar els romanents a disposició dels ajuntaments, ha sostingut, “és un intent d’ajuda per part d’aquest executiu”. Ha fet un últim intent desesperat: "Ara és el moment. No hi ha una segona oportunitat".

Nou decret?

Després del debat, quan ni tan sols s’havia votat el decret, Montero ha comparegut davant la premsa per a admetre la derrota, però responsabilitzar-ne tota la resta. “Avui els grans perdedors són els ajuntaments d’Espanya”, ha advertit la ministra d’Hisenda. Ha defensat que la seva proposta estava consensuada amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Ara, ha dit, correspon a la resta de grups presentar una proposta alternativa per a ser debatuda. "Estudiarem qualsevol proposta", ha dit.

Alcaldes catalans a Madrid

Alcaldes catalans s’han acostat aquest dijous fins al Congrés dels Diputats. En acabar el debat, Carles Pellicer, alcalde de Reus pel PDeCAT, ha reclamat un “nou decret urgent” per regular els romanents.  "Necessitem ajuda. No és un tema polític", ha assegurat Pellicer. Per la seva part, Miquel Pueyo, alcalde de Lleida per ERC, també ha reclamat a la ministra d’Hisenda presenti un nou decret que satisfaci tots els ajuntaments. El paer en cap de Lleida vol que els 5.000 milions es reparteixin amb "criteris objectius”. Segons ha assegurat, l’acord in extremis amb els comuns demostra que és possible.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat