El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha citat en qualitat d’investigats l’expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, i 14 exconsellers més —entre els quals hi ha l’exdirector general de l’entitat, Adolf Todó— els dies 20, 21, 21 i 23 de febrer, perquè declarin sobre les suposades irregularitats que van generar un forat de 721,38 milions d’euros als comptes de l’entitat entre els anys 2000 i 2013. El jutge actua un any després d’imputar Serra —que va ser vicepresident del Govern espanyol i ministre de Defensa durant l’etapa Felipe González— i la resta de gestors a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, que havia rebut una denúncia del Fons de Reestructuració Bancària (FROB) fruit de la revisió dels comptes després del rescat de l’entitat.

El jutge els cita a tots en qualitat d'investigats amb el següent calendari: per al dia 20 a les 10h, Narcís Serra; i a les 11h, Josep Maria Loza i Adolf Todó. El dia 21 a les 10h, Lluís Gasull i Eduardo Aznar; i a les 11h, Joan Valls i Joan Guell. El dia 22 a les 10h, Antoni Llardén i Joan Manuel Pla; i a les 11h, Josep Alonso i Joan Echaniz. I el dia 23 a les 10h, Josep Molins i Montserrat Robuste; i a les 11h, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.

Nacionalitzada el 2012

Catalunya Banc —hereu de Catalunya Caixa— va ser nacionalitzada el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d’euros de diner públic abans de ser venuda al BBVA sense recuperar aquesta inversió. El jutge Moreno va decretar el 2017 l’inici de les investigacions per determinar “el perjudici total causat a l’entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis”, que segons el magistrat ascendien a 721,38 milions d’euros.

El magistrat atribueix a Serra i la resta dels investigats un delicte d’administració deslleial per una sèrie de compravendes d’actius immobiliaris on l’entitat participava en un 50% amb altres socis. Segons el jutge, les operacions es feien “sense els informes previs independents” ni “tràmits urbanístics ineludibles”, així com tampoc mecanismes per aturar possibles pèrdues.

També apuntava que part de les operacions es van dur a terme sense sotmetre-les al consentiment de la comissió executiva o el consell d’administració de l’entitat. La Fiscalia afirma que entre els anys 2000 i 2007 es van fer adquisicions rellevants —a vegades de terrenys no urbanitzables o afectats— que entre 2008 i 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat