Diversos Mossos d'Esquadra que van treballar l'1-O a peu de carrer i a les sales de comandament han explicat aquest dijous en el judici al major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional, que les comunicacions d'aquell dia es van fer pel procediment habitual i les ordres seguien els conductes de sempre. Això tira per terra la tesi de la fiscalia, que manté que moltes comunicacions es feien per telèfon per evitar ser gravades, tot i que els agents han dit que les trucades telefòniques també es gravaven. També han negat que es donessin ordres per fer seguiments i identificacions als cossos estatals.

En les seves declaracions com a testimonis a l'Audiència Nacional, dos agents que van estar en una escola del barri de la Verneda de Barcelona han explicat que van comunicar una matrícula d'un cotxe que estava aparcat en doble fila, ocupant un carril de circulació i molt a prop de la cua de votants. Volien que des de la sala de comandament s'identifiqués el propietari i l'instessin a retirar el vehicle. En tot cas, tant ells dos com altres comandaments han negat que els haguessin indicat que informessin de la presència de cossos estatals, però ho van fer com es fa habitualment amb altres incidències amb bombers, SEM o Policia Local.

 

Els binomis als punts de votació anaven explicant les novetats rellevants de cada centre, i en alguns casos demanaven l'assistència d'ordre públic si veien algun incident destacable. No obstant això, era el Cecor regional o central qui decidia si enviava efectius d'ordre públic, però en molts casos no van poder fer-ho perquè hi havia multitud de peticions.

L'inspector en cap de l'Àrea d'Informació Exterior del Mossos, especialitzat en jihadisme, ha explicat que l'1-O va treballar al Cecor central. Sobre una comunicació on suposadament es controlava la sortida dels cossos de seguretat del port de Barcelona, ha dit que ho va fer perquè els preocupaven possibles bloquejos per part de diversos col·lectius, com sindicats del port i pagesos. En aquest sentit, ha explicat que havien tingut coneixement a través de les xarxes que grups proindependentistes volien impedir la sortida de la policia allotjada allà i ha negat que, en cap cas, fos per fer seguiments.

També ha declarat l'inspector en cap de l'Àrea Central d'Anàlisi, de la Comissaria General d'Informació, que ha justificat que en un informe del 24 de juliol diguessin que el 6 i 7 de setembre se celebraria el ple del Parlament que aprovaria el referèndum perquè ja s'havia publicat el dia anterior en almenys dos mitjans de comunicació. Durant els mesos previs al referèndum van elaborar diversos informes sobre possibles "escenaris", però no donaven res per "fet" perquè per aquelles dates la informació era "volàtil" i "l'escenari anava canviant de forma continuada". Per exemple, ha dit, al setembre es valorava com una opció que hi haguessin reaccions de determinats col·lectius davant de la possibilitat que, finalment, la votació no se celebrés.

Aquest inspector ha hagut de tornar a aclarir que l'expressió "l'1-O s'ha de celebrar un referèndum", no significava una ordre imperativa o voluntat, com pretén insinuar un informe de la Guàrdia Civil, sinó una previsió.

 



Per a la setmana vinent està prevista la declaració dels comandaments de Mossos Antoni Verger, Carles Anfruns i David Boneta, l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana, la subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos, Maite Català, l'exdirector general de Patrimoni, Francesc Sutrias, i el màxim responsable polític dels Mossos durant el 155, Juan Antonio Puigserver. Dimecres serà el torn de visualitzar els vídeos de la causa, i el dilluns següent està prevista la presentació de les conclusions definitives de totes les parts.

Les sessions de la setmana que ve es traslladen a la seu de l'Audiència Nacional al carrer Gènova de Madrid.