El primer president de l'Audiència Nacional i exmagistrat del Tribunal Constitucional, Rafael de Mendizábal Allende, ha mort la passada nit als 95 anys. Mendizábal, nascut a Jaén, és conegut per la seva llarga trajectòria en l'àmbit judicial i per ser autor del full de ruta per al reconeixement del Partit Comunista el 1977. La seva capella ardent s'ubicarà al Tanatori de la Pau, al municipi madrileny d'Alcobendas, i l'enterrament serà aquest diumenge 12 de març a les 12.30 hores, segons ha informat aquest dissabte la Comissió d'Arbitratge de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), organisme que va presidir fins al 2015.
Nascut el 10 d'agost de 1927, Rafael de Mendizábal era doctor i llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid, i també llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense, sent nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat Autònoma Benito Juárez (Oaxaca, Mèxic). Al llarg de la seva carrera, va ocupar càrrecs importants com ser magistrat del Tribunal Constitucional, president de Sala del Tribunal Suprem, president de l'Audiència Nacional, jutge ad hoc del Tribunal Europeu de Drets Humans i conseller del Tribunal de Comptes.
Assessor del president de Guinea Equatorial
Posteriorment, del 1946 al 1954, va ser funcionari del Cos General de l'Administració de la Hisenda Pública i del Tribunal de Comptes. Encara durant el franquisme, va ser jutge de Primera Instància i Instrucció i magistrat i president de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de Burgos, càrrec que va ocupar fins a 1971. A la vegada, entre 1968 i 1969, va ser assessor del president de la República de Guinea Equatorial, mentre que entre 1970 i 1971, va ser secretari general de la Direcció de Promoció del Sàhara, quan aquests territoris eren colònies espanyoles.
El 1971 va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem i un any més tard sotssecretari d'Educació i Ciència, amb el ministre Villar Palasí. També va ser vocal permanent de la Comissió General de Codificació el 1973, mentre que, el 1976, va ser director general de Justícia, amb Landelino Lavilla com a ministre. Mendizábal va participar, de manera activa, durant el procés d'instauració de la democràcia, quan també era procurador a Corts per designació directa del Cap de l'Estat.
Trajectòria a l'Audiència Judicial i al Tribunal Suprem
Rafael de Mendizábal és conegut per participar en el full de ruta per aconseguir que es reconegués el Partit Comunista el 1977, mateix any que es va crear l'Audiència Nacional. Des de la seva fundació en va ocupar la presidència, fins que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va destituir el 1983. Quatre anys més tard, el mateix organisme el va nomenar president d'una sala del Tribunal Suprem, fent-lo cessar el 1989. Tot i això, va continuar com a magistrat del Suprem, i en va arribar a ser el membre més antic el novembre de 1990, quan va actuar com a padrí en la presa de possessió de Pascual Sala com a president del Consell General del Poder Judicial.
El 12 de juny de 1991 va tornar a ser nomenat president de l'Audiència Nacional, en substitució de Fernando de Mateo Lage. Posteriorment, va ser escollit magistrat del Tribunal Constitucional el juny del 1992, amb els vots a favor del PP i el suport del PSOE i CiU.