Blanca Serra, activista i militant històrica de l’esquerra independentista, ha mort a 82 anys. Figura clau de l’independentisme, va mantenir-se activa fins als darrers dies en la defensa de la memòria, les llibertats i els drets nacionals. Víctima de tortures durant el franquisme i la transició, Serra va denunciar reiteradament els abusos patits i el silenci institucional. En la seva última declaració pública, després que la fiscalia arxivés la seva denúncia per no poder identificar els responsables, advertia: “Massa joves desconeixen el que significa viure sota un règim autoritari sense llibertats, sota la por i la repressió”.

Nascuda a Barcelona el 1943, en plena postguerra, era llicenciada en filologia clàssica i va combinar la docència amb el compromís polític. Va iniciar la militància als anys seixanta al Front Nacional de Catalunya, i més endavant va formar part del comitè executiu del PSAN i del PSAN-Provisional. També va participar en la fundació de l’Assemblea de Catalunya.

La seva trajectòria va estar marcada per la repressió. Es va exiliar a la Catalunya Nord i, ja de retorn, va ser detinguda en diverses ocasions entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, acusada de col·laboració amb ETA i altres delictes polítics. Va denunciar tortures físiques i psicològiques per part de la policia espanyola: “Recordo que em posaven la caputxa i no em deixaven respirar. I que em picaven a la planta dels peus, que no sabia que feia tant de mal. Em van trencar un parell de dits i ja no podia ni posar-me les sabates”.

"Es podia haver fet molt més el 2017. Es va perdre una oportunitat"

Serra va convertir el seu testimoni en una eina de denúncia, especialment contra el que considerava la impunitat de les tortures a la comissaria de Via Laietana. Va reclamar reiteradament que l’espai es transformés en un centre de memòria.

Fins al final, va continuar implicada en el moviment independentista. Va participar en les consultes per la independència, va formar part del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i va ser candidata de la CUP en diverses eleccions. També va estar vinculada a entitats educatives i culturals, i al sindicalisme docent, com per exemple en el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).

Sobre el procés independentista, es mostrava crítica amb la gestió política del 2017: “Es podia haver fet molt més el 2017. Es va perdre una oportunitat”. I afegia: “Però no s’ha de fer el ploramiques i s’ha de continuar. I després de nosaltres en vindran uns altres”.

El funeral se celebrarà dilluns a dos quarts d’una del migdia al tanatori de les Corts.